19 de Setembre del 2011
Ahir, diumenge 18 de setembre, va tenir lloc la celebració a la pineda de Gavà de la Festa de la Rosa del PSC-PSOE. Els participants patien per les condicions metereològiques ja que amenaçava pluja de bon matí. Els tres "speakers" principals eren la Ministra de Defensa d'Espanya i candidata del PSC-PSOE a les eleccions generals, Carme Chacón; el primer Secretari del PSC-PSOE i ex-president de la Generalitat, José Montilla; i el cap de llista del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Fa temps quan els socialistes tenien el control de totes les administracions aquest acte transpirava il.lusió i energia. L'Ajuntament de Barcelona, la Diputació, la presidència de la Generalitat, el Govern español....Les coses han canviat molt ràpidament. Ahir, l'ambient era molt més fred. La imatge de Chacón (que ara, després de 3 anys, sembla recordar que era cap de llista...
Continuar llegint...
08 de Juliol del 2011
Amb l’aprovació, aquesta setmana, per part del Govern català de la denominada llei òmnibus s’ha fet un gran pas endavant com a país. Un projecte d’una envergadura enorme. Una macroreforma legislativa, que d’altra manera hagués trigat anys en produir-se, per tal de modernitzar i simplificar l’Administració, reactivar l’economia i posar les coses més fàcils als ciutadans. Una reforma àmplia que abarca diferents departaments i lleis. Una reforma excepcional, de més de 80 textos legals anteriors, d’acord amb el moment de crisi que estem vivint. Unes lleis que, per anar bé, requereixen superar els problemes que puguin haver de forma per tal que es puguin complir uns calendaris i a finals d’aquest any la majoria de continguts puguin ser aprovats.
Aquest macro projecte legislatiu, ara dividit en tres projectes de llei, és al meu parer...
Continuar llegint...
01 d'Octubre del 2010
La situació ja fa temps que s’ha escapat de les mans dels actuals governants de la ciutat de Barcelona i de Catalunya. L’episodi vandàlic del passat dimecres 29 de setembre al centre de la ciutat de Barcelona no és nou, però no deixa lloc a més posicionaments suaus i permissius. Cal un canvi urgent. Cal una resposta integral de les diverses administracions implicades per acabar amb el vandalisme organitzat (publicat i convocat per internet) que actua amb inpunitat a la capital catalana amb quotes fins ara mai vistes. Per exemple, com es pot permetre que desenes de joves okupin un edifici com l’exseu del Banc Banesto just al vell mig de la ciutat i a poques hores d’una vaga general? La imatge valia per mil paraules i feia preveure el resultat. Un espectacle depriment.
Uns vàndals (sovint amb simbologia comunista i estètica okupa) que amb la bandera “antisistema” trenquen els principis...
Continuar llegint...
01 de Juliol del 2010
La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya ens permet clarificar, per si no era ja prou clar, l’escenari de futur del nostre país. L’esgotament del pacte constituent del 78 significa la fi de l’autonomisme i del possible federalisme –en cas que algú el considerés possible a Espanya-. Aquest darrer, sovint presentat pels socialistes com a solució als nostres mals ha quedat esborrat del mapa. Federalisme ve del llatí foedus, que vol dir pacte. Així doncs, una federació es la unió pactada d’un nombre específic d’estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central (federal). És evident que quan una de les parts no accepta l’altra, tal com és, doncs el pacte i en conseqüència la federació és inviable.
Els criteris que hauria d’haver superat l’Estat espanyol per...
Continuar llegint...
31 de Maig del 2010
Comencem una nova setmana amb molta força i il·lusió. Sent partíceps d’una onada de canvi, amb cada cop més i més gent, que ja ningú pot aturar. Després de diversos actes molt destacats, que han tingut lloc en els darrers dies, Convergència i Unió ha tornat a demostrar que és el lideratge polític que convé a Catalunya i a Barcelona. En faig, a continuació, un breu repàs.
El primer fet destacat va tenir lloc a mitjans de setmana passada, quan vam abstenir-nos al Congrés per evitar que les institucions internacionals haguessin d’intervenir l’economia espanyola. No vam salvar un govern, sinó una economia que s’ofega. Estem davant d’una situació molt complicada: fortament endeutats, fortament aturats, fortament desequilibrats, i amb increments de fiscalitat. Com va indicar en Duran i Lleida, abstenir-se en el decret de...
Continuar llegint...
28 d'Abril del 2010
Quan l’actual president espanyol va arribar al poder, se’ns va dir que era una persona amb un tarannà federalista, que creia en l’espanya plurinacional, i tota aquesta cantarella. Especialment des del PSC se’ns feia creure que amb ell Catalunya assoliria quotes de llibertat que no podíem ni imaginar. ERC també animava el tema a Catalunya amb la seva aposta per un president perdedor, que serviria, segons ells, per guanyar independentistes a l’àrea metropolitana.
Ha passat el temps i la situació està més que clara, per qui vol veure la realitat i no viure enganyat. L’Estat espanyol segueix sent un estat petrificat en el centralisme caspós. Un Estat que va cap a enrere en el tema econòmic. Avui ja sabem que l’atur és del 20%, una dada malauradament històrica! A més des del punt de vista nacional la relació Catalunya-Espanya és cada cop...
Continuar llegint...
21 de Març del 2010
L’economia, a Espanya i a Catalunya, cada cop es deprimeix més, encara que els socialistes ens intentin enganyar un cop més dient el contrari. Justament les mesures dels governs, tant l’espanyol com el català, només fan que empitjorar la situació. En cito dos malaurats exemples: l’increment de l’IVA i l’economia de “les peonades”.
L’increment de l’IVA: Quatre premis Nobel de diferents tendències han coincidit aquest cap de setmana, a Barcelona, a criticar el futur augment de l'IVA impulsat pels socialistes. Es tracta d'Edward Prescott, el clàssic economista liberal; Robert Solow, que beu de les fonts keynesianes amb devoció; Robert Lucas, defensor del lliure mercat, i James Mirrlees, un escocès assessor del partit laborista i únic economista europeu dels quatre.
Tots quatre estan d'acord malgrat les seves contraposades tendències...
Continuar llegint...
16 de Febrer del 2010
Aquesta setmana hem constatat que no només tenim un govern que gestiona malament, sinó que a més, no té projecte de país, almenys no del nostre país. Aquesta vegada, per quadrar el cercle de la vergonya, no és que ho digui l’oposició, sinó que són ells mateixos que ho constaten i ho diuen. Segons el govern -perquè a dia d’avui els consellers d’economia i d’educació són membres del govern, oi?-, ja fa temps que no tenen projecte i a més fatiguen als ciutadans amb una fórmula esgotada. Quin panorama. Quina notícia més penosa per als ciutadans de Catalunya.
En totes les escoles de negocis, tant a Orient com a Occident, ensenyen que hi han dos elements fonamentals del lideratge: el primer és tenir un projecte global i el segon tenir un pla d’acció. El nostre govern no en té cap dels dos, sent marcadament un...
Continuar llegint...
14 de Gener del 2010
Per tots és prou conegut, i cada cop més experimentat, que vivim plenament en la societat de la informació. Les noves tecnologies, especialment Internet, ens obren un nou món d’oportunitats i noves vies de relacionar-nos. Qui no forma part d’una xarxa social virtual com Facebook o Badoo, o una xarxa professional com Xing o LinkedIn? Així, les TIC han revolucionat el món. Vivim una veritable revolució social que encara no hem digerit del tot.
Tot i la repercussió en les nostres vides d’aquest nous instruments, encara estem sovint paralitzats pel desconeixement dels mateixos. A alguns, els fa por aquest potencial de llibertat personal. Els qui volen controlar-ho tot estan especialment nerviosos per les possibilitats que la xarxa dóna als ciutadans. A més, la crisi econòmica ha accentuat arreu la febre intervencionista. A Catalunya, amb exageració…
...
Continuar llegint...
06 de Desembre del 2009
Ahir va tenir lloc el funeral d’un dels pares fundadors de la Constitució espanyola, Jordi Solé Tura. Tota una trista metàfora de l’estat actual de la Carta Magna aprovada l’any 1978.
Durant l’acte de celebració de l’aniversari de la Constitució, al Congrés del diputats, on només van assistir 4 presidents autonòmics, tan sols he escoltat paraules demanant respecte pels magistrats i inmobilisme per a reformar la Carta Magna.
Com a català em faig diverses preguntes:
1. On queda el respecte cap al poble català, que ha contribuït enormement en aquests darrers 31 anys al desenvolupament de l’ Estat espanyol?
2. Per què assisteix, en el moment actual, el President de Catalunya, José Montilla, a un acte com aquest, quan no es donen les condicions ni el respecte necessari cap al nostre poble? De fet,...
Continuar llegint...
1
Rss