e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Setembre de 2012


Els últims dies hem vist com la independència de Catalunya ha passat de ser un tema tabú a col·lapsar els mitjans d'informació de tota Catalunya i d'Espanya. Les dades del CEO (adjunto fitxer: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=20912&fileType=1; heu de mirar la pàgina 28 del PDF i les preguntes 28 i 39 més concretament) són inequívoques: un 34% dels 2500 entrevistats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent i, alhora, aquests 2500 entrevistats votarien "sí" a un hipotètic referèndum d'independència català. Aquestes dades són del 27 de juny del 2012, però opino que si l'enquesta és fes ara -una enquesta post-manifestació independentista de l'11 de setembre-, les estadístiques pronosticarien un enfortiment de l'opció de l'estat propi. És per aquest motiu de creixement del sentiment independentista, que molts partits polítics -que abans no eren independentistes- s'han agafat al tren per tal de no perdre votants. 

És el cas dels eco-socialistes d'ICV, els quals sempre s'han mostrat ambigus sobre la independència de Catalunya. Aquesta ambigüitat la podem comprovar a les paraules de Joan Herrera -secretari general d'ICV- pronunciades el 13 de setembre de 2012, 2 dies després de la manifestació convocada per l'ANC: "Necessitem majories del 70% o del 80%, no volem un país trencat per la meitat". Pel senyor Herrera, la independència s'ha d'assolir amb majories molt amples que no trenquin el país, això vol dir que en cas d'assolir una independència amb el mínim computable per assolir-la -el qual seria més del 50% de la població- hi haurà una part que no hi estarà d'acord i això no entra als plans dels federalistes verds, perquè considerarien que no és majoria. Aquesta ambigüitat de la seva postura on defensen el dret a decidir però, alhora, necessiten una dada molt gran per decidir el futur de Catalunya, vol dir que no són independentistes, sinó que necessiten una dada independentista clara i ampla perquè facin un programa electoral independentista amb el qual s'assegurin els vots i la seva existència a la Generalitat. Ells, de tots els partits que s'han postulat ara a favor de la independència, són els que mereixen el meu respecte, tot i que el seu independentisme sorgeixi de l'oportunisme.

En segon terme tenim al PSC, un partit que cada cop perd més votants per la seva postura i la mancança de decisió, no se sap si a favor o en contra, sobre la independència. Aquest partit liderat per Pere Navarro és l'exemple clar de la dita catalana: "Allò que s'assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres". Doncs bé, aquest exemple el trobem a la postura de Pere Navarro de fa uns dies on deia que "No som independentistes. No a la independència!". Aquesta postura ha fet, suposadament, que la part més catalanista de la cúpula dirigent del PSC hagi sigut substituïda per unes altres persones. A això hem de sumar-li el fet que l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va estar confirmat com a individu que sortiria al vídeo que feia l'ANC per convocar a tota Catalunya a la manifestació, i que al final, un dia abans de la gravació, va dir que no podria assistir sense donar motius explícits. Això es va interpretar com que la cúpula del PSC i del PSOE va fer que Pasqual Maragall decidís no anar a la gravació del vídeo. Aquests fets mostren un PSC feble en el qual gent com Ernest Maragall o Marina Geli -que van anar a la manifestació independentista- no tenen cabuda a un partit que no pensa com ells. El PSC, ara per ara, només podrà competir a les properes eleccions amb el PPC, donat que per ells la independència de Catalunya no s'inclourà al seu full de ruta -o això s'interpreta del seu "no a la independència". Aquest partit segueix l'ambigüitat d'ICV, però es declara "no independentista" -tot i que ara ja s'ha obert més a acceptar el dret a decidir- i això fa que jo no el valori com a partit seriós, ja que considero que un partit seriós no canvia el seu full de ruta a mesura de les postures sobiranistes de la gent. Crec que d'això se'n diu oportunisme, o m'equivoco?

I ara anem al partit català que més bé sap interpretar la dita popular de "la puta i la Ramoneta", CIU. Per on començar... Aquest partit és l'exemple clar de l'oportunisme, d'hipocresia i de cinisme. El seu oportunisme arriba a límits que fins i tot l'infinit no pot mesurar, perquè són més enllà que l'infinit. CIU és el partit de les retallades, el partit autonomista català per excel·lència. El partit dels amiguismes, el partit de la corrupció -que l'aprenen del PP- i el partit pel qual sento vergonya aliena. Aquest partit polític va guanyar les eleccions del 2010 reclamant un pacte fiscal que ja va ser suprimit a l'Estatut de 2006. Aquest partit polític que pactava els pressupostos amb els seus amics del PPC. Aquest partit polític que ha defensat Catalunya, però amb la boca petita i si havia de callar perquè l'amo espanyol ho deia, callava. Aquest partit vassall, esclau d'una democràcia fictícia, que ha fet que tots els catalans hàgim de pagar peatges per tal de fer rics als seus votants més sofisticats -vegin Salvador Alemany, o cúpula d'Abertis on apareix Francesc Homs. Aquest partit corrupte, que s'ha finançat de diners robats del Palau de la Música, diners que anaven a parar per part de Fèlix Millet a les fundacions de CIU. Aquest partit que mai, i em reitero, mai ha tingut, té ni tindrà com a meta la independència de Catalunya perquè això significaria la mort de la seva classe política i la mort de l'amiguisme financer amb Espanya i les seves empreses. Aquest partit que, amb l'ajuda d'ERC i ICV, va anar a demanar engrunes a Madrid i que s'ha vist obligat per les circumstàncies a afrontar un procés que farà de Catalunya un nou estat independent, i que ho fan, no perquè el poble hagi parlat i hagi sortit al carrer a demanar la independència, sinó per tal de seguir el negoci heretat de Jordi Pujol de ser una força política a un hipotètic estat català. Aquells que ara aniran a buscar tot allò que els és contrari, tot allò que mai han defensat. Tàctica que respon a la coherència de canviar de jaqueta perquè m'escau millor i guanyaré més vots. Tàctica, d'altra banda, que li donarà efecte si els catalans som ximples i votem partits com aquests. Ho sento, però CIU, en contra del que pensa tota la gent independentista que els vota, no és independentista i mai ho serà! En tot cas serà oportunista, però oportunista portat a l'extrem. A un extrem que només pot fer dues coses: o aliar-se amb els partits independentistes o morir, i CIU mai morirà, són persones que abans de morir s'agenollen i accepten la seva postura de vassall.

Per una Catalunya millor hem de votar adéu CIU!

PD: No parlo d'ERC, Solidaritat Catalana, ni les CUP perquè els considero els únics partits que sempre han apostat per la independència, tot i que ERC ha tingut aquell bagatge de: "Catalunya serà independent si s'accepta el pacte fiscal". Postura que ha fet que molts votants d'ERC hagin optat per posicions més clares i directes i no tan ambigües com la d'ERC.

24/09/2012

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
430
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR