e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Gener de 2013

Cal acabar amb la selecció catalana

La Federació Catalana de Futbol i la Secretaria General de l'Esport haurien de fer un exercici de reflexió sobre el futur de la selecció catalana de futbol. O s'acaben els ja tradicionals partits de costellada nadalencs o la Selecció acabarà morint sola, en un procés llarg i dolorós.

La sentència ja està escrita, i només cal mirar el nombre d'espectadors dels darrers partits per adonar-se'n. Aquella eufòria per veure l'equip nacional de Catalunya competint amb seleccions internacionals que es va iniciar el 1997 amb Pichi Alonso a la banqueta s'ha esfumat. D'allò no en queda res.

Ni el moment històric que estem vivint a Catalunya, en el qual s'han multiplicat el nombre d'estelades i senyeres que pengen dels balcons arreu del país i el 'sentiment nacional' ha aflorat com mai, ni el fet que sigui ara possiblement quan hi ha els millors futbolistes catalans de tots els temps, ni tampoc la tria d'un camp -el de l'Espanyol- amb menys aforament ha estat suficient per veure un estadi ple de gom a gom.

Tampoc ha ajudat -al contrari del que molts s'havien pensat- triar un seleccionador 'mediàtic' com Johan Cruyff. Decisió que, per cert, no he compartit mai. Tot i ser considerat el 'pare' del model futbolístic del Barça -també n'hauríem de parlar d'això- i ser anomenat com un dels millors futbolistes de la història, els mèrits de Cruyff en relació a Catalunya es podrien contar amb una sola mà o fins i tot menys.

Probablement el seu màxim compromís ha estat establir la seva residència a Barcelona. I poc més. De fet, deu ser de les poques persones que no està mal vista per no haver dit mai ni una sola paraula en català després de gairebé 40 anys residint al país. Si fins i tot se'l va mirar amb simpatia quan en una entrevista a Catalunya Ràdio -fa ja uns quants anys- va insinuar que aprendre català no serveix per res. Però bé, això són altres temes.

Potser si hagués estat un cop d'efecte convèncer a Pep Guardiola, 'gurú' del catalanisme, que per un dia deixés el seu any sabàtic i tornés a la banqueta per dirigir a la Selecció en el primer partit després de la històrica manifestació de l'11 de setembre.

Sigui el que sigui alguna cosa s'ha de fer. Hem passat dels 35.000 espectadors del primer partit de l'era moderna (1997), als 54.000 que van anar al Lluís Companys l'any 1998 per veure un Catalunya-Nigèria als poc més de 27.000 que es van reunir ahir a Cornellà-El Prat per veure el mateix rival. Gairebé la meitat d'assistència.

Molt lluny queden les xifres del 2002 i el 2004 quan es va aconseguir omplir el Camp Nou de gom a gom, que no és fàcil, per veure jugar Catalunya contra Brasil. Potser és que llavors l'interès no estava en la selecció catalana sinó en poder presenciar en directe la llavors campiona del Món.

Amb tot, aquests partits, i amb tot el respecte, el que fan és alimentar la 'bèstia'. I com a 'bèstia' entenem la 'caverna'. I és que en un moment de màxima sensibilitat com el que vivim, des de Madrid aprofiten qualsevol excusa per fer veure que això del sentiment català ni és res ni existeix. Que, al cap i a la fi, la independència no interessa a Catalunya.

Des de diferents mitjans de l'Estat s'han afanyat a parlar de la poca expectació que va aixecar el partit de Catalunya per fer-ne fins i tot befa i dir que ni regalant entrades s'ha aconseguit omplir un estadi. I això és el que no pot ser.

Per tot plegat, en efecte, s'ha de buscar una solució. Catalunya ha de competir, però potser cal buscar altres dates, altres rivals o fins i tot esperar a que ho poguem fer de manera oficial. I tot arribarà…

Laia Ferré

Twitter

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
3470
1
Comentaris afegits 
Johan (Sants) 04-01-2013 - 10:45
el k s'ha de fer es acabar amb tots knomés veuen negoci (mkt) amb les seleccions catalanes i amb la independencia,ara si tots volen sortir a la foto rodonets pq es mouen per interessos,Independencia del poble català ja! fora botiflers espaniols i pseudoca
TORNAR