28 de Gener de 2013

Em proposava fa uns dies un amable lector de la Garrotxa (en Joan) fer una lectura aritmètica inversa de la composició del Parlament de Catalunya. I ho he fet. Seguint les interessants suggerències del cap de la oposició Oriol Junqueras (a qui encara se li discuteix -resulta incomprensible- si tenint el màxim de representació després de CiU és lògic que ocupi aquest lloc) un fa l’exercici tant sa de fer funcionar la lògica matemàtica. I s’adona que, al capdavall, només un trenta-tres per cent del Parlament (periòdic això sí) no és partidari de permetre al poble que parli.

Seguint amb l’aritmètica hauríem d’analitzar, a més a més, quin d’aquest 33 per cent (periòdic) realment no ho permetria i es passaria la democràcia representativa pel forro. Probablement -encara que això no ho sap ningú- el percentatge baixaria encara més. I potser també valdria la pena estudiar la manera de comprovar-ho: no mitjançant el 'sistema d‘hondt’ sinó el de la democràcia directa que es proposa per alguns ‘polítics ciutadans’ d’aquests que no volen preguntar al poble. S’ho creuran aleshores?

Ens trobem, doncs, davant una situació, com a mínim vacil·lant, per no adjectivar d’altra manera. Hi ha un grup de persones, sociològicament  gairebé residual (passava amb l’apartheid, passa amb els sunnites i chiites... passa massa vegades) que sembla pretenen pervertir un sistema tant cartesià, pràctic i indiscutible com les matemàtiques.

Però el que sobretot no podríem saber, i aquest es el veritable problema de la qüestió al meu entendre, és el perquè d’aquesta actitud. O si? Especialment en un país com Espanya que és vanagloria, fàtuament i una vegada i una altra, d’oferir un sistema democràtic des de fa més de trenta anys i el qual –ens diuen i repeteixen- ha estat el període més llarg i satisfactori de la seva llarga història.

Un es fa més preguntes, i no només de la trista història espanyola, sinó com ara: ¿algú sap on són els 30 diputats que tenia Maragall i ara no té Navarro? No és això una autèntica patacada política? I a cinc dels seus els castiguen com al parvulari perquè s’han portat malament? I els fan pagar 400 euros que avui costen tant de guanyar a la gent del carrer? Preguntes, preguntes i més preguntes.