01 de Juny de 2011

Avui sabem que Generalitat i Ajuntament han aprovat la liquidació del Centre Internacional de Premsa de Barcelona (CIPB) -un organisme gestionat sempre pel mateix gerent que el Col·legi de Periodistes- a causa d’un forat d’1.2 milions d’euros. A alguns periodistes no ens ha sorprès gens aquest fet, entre altres coses perquè portàvem sis llargs anys intentant explicar-ho als corresponents degans, Sebastián Serrano, el malaurat Josep Maria Huertas Clavería, Josep Carles Rius i l’actual Josep Maria Martí, així com als seus companys de junta i una incomprensible ‘comissió’ (no sabem si encara existeix) d’antics degans. Mai ningú no ens va fer cas, i encara ara tampoc.

Però no només això, sinó que l’actual junta ha estat capaç d’obrir un expedient “per la seva acció contra la economia del Col·legi” (gran misteri) a qui va presentar-se dues vegades com a candidata al deganat, la periodista de TV3 Pilar Antillach, que tot i no guanyar va aconseguir el suport de més del 45 per cent dels col·legiats (és a dir la meitat), una reacció professional inimaginable, i un lideratge professional d’alt nivell. Ara resulta que, no se sap ben bé perquè, sembla que la cosa es va encarrilant i comencen a confirmar-se determinades situacions  que alguns, honesta i rigorosament, portàvem anys i anys posant sobre la taula en una junta i una altra i una altra. Veurem com acaba el tema, però sembla que efectivament els comptes del Col·legi de Periodistes no acaben d’estar prou ben fets, i sobretot, el patrimoni prou ben gestionat. Realment el forat és d’1,2 milions d’euros? Aquest forat és al CIPB o del Col·legi de Periodistes? Seguirà el CPC a Rambla de Catalunya? Potser tenia raó Pilar Antillach i ara, inesperadament per alguns, es tanca el Centre Internacional de Premsa? En fi, tot un misteri.

Com que alguns mai no sabem res, tampoc sabrem ara cap on anirà la qüestió. Però és una gran satisfacció -i una magnifica oportunitat per a aquella meitat de persones que any rere any han estat al nostre costat- poder comprovar que tant i tant malament no hem treballat -al servei de la professió- tot aquest temps.