16 de Febrer de 2013

El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que representa als periodistes que representa -és a dir aproximadament un 10 per cent dels periodistes de Catalunya i tots més grans dels quaranta- convocava els seus col·legiats, i només col·legiats, ara fa un mes, a formular preguntes a l’alcalde de la ciutat, en aquesta ocasió Xavier Trias. És un acte ja tradicional, i també d’aquells tradicionals periodístics de roda de premsa que no agrada mai a cap periodista.

Vivim avui un moment més que complex, immersos tots plegats en un profund procés de transformació social. Una profunditat d’aquelles en què mai es possible distingir-ne ni tan sols una petita línia final de referència com ara la d’aquell llunyà horitzó que contemplem des de la platja. I on els nostres avantpassats pensaven que acabava l’aigua i els vaixells desapareixien.

Davant l’evidència, un sovint busca respostes impossibles a les preguntes que és fa i que és la base de la professió tal i com ens van ensenyar; com les matemàtiques o la química ho són per als arquitectes i enginyers o els farmacèutics. I és aleshores que un es planteja: com es que el Col·legi de Periodistes exigeix una col·legiació que no és necessita perquè ni tan sols és obligatòria? És lògic que a un col·legiat l’invitin per a “formular preguntes –indirectes- a l’alcalde, enviant-les anticipadament a l’adreça electrònica comunicacio@periodistes.org o presentant-les al registre tot fent constar el nom i número de col·legiat? O que sigui “el degà -i només el degà- Josep Maria Martí qui les formularà a l'alcalde? No és això també una roda de premsa sense preguntes? Respondrà l’alcalde, per exemple, preguntes relacionades amb la professió? O només sobre la ciutat i els seus projectes?

Només les dues darreres tenen resposta. Perquè un té la sort de poder consultar els mitjans. I veu que, amb tot el sentit comú, l’alcalde parla de la ciutat i res més. Perquè hauria de parlar de periodisme si ni els periodistes li podem preguntar?

Vista la situació pretenia fer-li una pregunta a l’alcalde sobre la ciutat, atès que m’imaginava que qualsevol qüestió relacionada amb la professió rebria probablement una mena de control previ -encara que de la ‘señorita Pepis’-  semblant a aquells històrics de la U.R.S.S, Cuba o l’Alemanya Democràtica. I li volia fer directament, cosa que aquest miracle d’internet em permet:

¿senyor Trias, per què l’estàtua de Colom assenyala cap al Sud d’Àfrica i no cap a Amèrica, que és el que va descobrir?

Em trobava un dia amb la meva filla petita que estudia 5è de Primària i havíem d’explicar-los als fills qui era Colom. Ens vam acostar tots dos al principi de Les Rambles, i amb una vella brúixola del meu oncle que sempre porto al cotxe ho vam comprovar... davant la meva sorpresa. Li vaig dir a la meva filla: això Irene ho haurem de preguntar, perquè jo no ho sé. Però el que va descobrir aquest home, li vaig apuntar amb el meu braç cap a Montjuic, està més o menys cap allà. I molt lluny.

Moltes gràcies senyor alcalde.