25 de Gener de 2013

Es va parlar molt, especialment a Madrid però també per casa nostra, del desastre dels resultats electorals de Mas i del catalanisme polític que representa en les darreres eleccions autonòmiques. I va treure 50 diputats -més del doble del segon partit-. Tothom va parlar també -i encara es fa- que l'actual president no va aconseguir la majoria que demanava. Però dimecres passat al Parlament, com també davant el ministre Wert i la qüestió de la llengua catalana, ningú no pot dir que no s'obtingués aquella majoria excepcional. Davant de Wert gairebé tot el Parlament és va posar al costat. Dimecres passat, 85 diputats -o 92 segons que com es miri-, van fer costat a Mas.

Quan 2/3 parts d'un Parlament fan costat a un president que, a més a més, posa sobre la taula un tema espinós i complex com el dret a decidir d'un poble i això no és considera una majoria excepcional, o bé no em surten els comptes o potser sí que la té no?

Des de l'Imperi Romà -i abans- i passant per la Guerra dels 30 Anys o la dels 80 -per no posar altres exemples més tòpics- molts pobles d'Europa ho han solucionat a base de matar-se entre ells. Avui un polític, a Catalunya, sap que té el suport d'un 68% de la seva cambra, o més de 2/3 parts, que és per exemple el que a Espanya es necessita per reformar la Constitució. I encara la gran majoria de mitjans ens expliquen que Mas ha fracassat amb el seu propòsit electoral.

Daltra banda, el cap de l'oposició, l'impecable Oriol Junqueras, ens recordava també dimecres -encertadament crec jo- que de tant en tant l'aritmètica és de gran ajuda. Mes tard, i per la ràdio de del Olmo, precisava també al personal, mentre es parlava de Riad i les ‘ambaixades' catalanes, que les comparatives econòmiques ajuden i simplifiquen molt determinades situacions.

Segurament sigui jo qui està equivocat, però precisament ahir ho vaig comentar ‘casualment' amb el mateix president, en un excepcional acte de reconeixement (valgui la redundància) a dos magnífics personatges com l'empresari i mecenes Antoni Vila Casas i al científic Pere Mir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Tot i que el president va fer-me algun petit matís, vaig veure que potser no estigui tant allunyat. També, i en el mateix sentit, ho vam comentar després amb el criticat home de ciències i conseller Boi Ruiz, i tampoc em va semblar pas estar a un altre espai orbital. Però la pregunta segueix present: segur que Mas no té una majoria excepcional? S'ho han preguntat vostès?