11 de Juliol de 2013

Sincerament aquest any tampoc vaig veure "l'espectacle" d'havaneres de Calella de Palafrugell. I es que, i com explicava en Quim Monzó i diversos twittaires, sembla ser que va ser una "déjà vu de l'any passat". Segurament seria una reproducció no de l'any passat sinó també de l'anterior i de l'altre, i l'altre, i l'altre, i...

Fa molts anys que ha passat de ser un esdeveniment cultural -tal i com va néixer- a ser un simple espectacle de barques, ‘música' i una colla d'amics que fan una selecció de grups a través de tots els mitjans menys la transparència. Ho dic jo, que sóc membre d'un grup d'havaneres, el REMS (fundat per el reconegut empordanès Ramon Carreras), que només un cop va demanar d'anar-hi i a través del mecanisme oficial que s'havia dissenyat: la Fundació Ernest Morató. Parlo de fa gairebé 20 anys. Mai més he dedicat ni un sol minut a provar-ho. No val la pena.

En Monzó té raó quan parla de la bona música de Cuba, és a dir la música africo-cubana. I entenc que es refereix a la música importada a través dels esclaus que barreja el ritme africà amb l'harmonia clàssica a partir de la qual es crea una varietat harmònica infinita. El país doncs dels Bebo Valdés, Compay Segundo, Chucho Valdés o el saxofonista Paquito de Ribera...... i d'aquells únics músics que saben com fer el tumbao.

Les havaneres, però, no totes són "cutres" i repetitives "amic" Quim, permet-me l'expressió (tu i jo ens vam conèixer a la desapareguda llibreria Fides). Potser les que se seleccionen a Calella sí, on a més a més molts grups aprofiten ‘l'espectacle televisiu' per estrenar temes que evidentment ningú coneix, a part de la reduïda qualitat musical. És avorrit doncs, no hi ha dubte. I si ho volguessis comprovar, Quim, ens pots venir a escoltar quan ho desitgis; aquest diumenge a Caldetes, per exemple, o més endavant a Tona, la Roca del Vallès o Sant Corneli, i en fem la prova. Almenys, no crec que necessitis metadona... i ja seria una pas, i sobretot pel bé d'aquest país, massa sovint provincià.

Però el més greu ni en Monzó ho ha explicat. I la pregunta és la següent: per què es canta El meu avi en un espectacle especialment catalanista? Saben que aquest avi va anar a Cuba a defensar Espanya? Saben que el vaixell no és deia català i només era un vaixell de correu? Saben que l'avi no va morir sinó que va tornar?

El nostre grup, evidentment, canta El meu avi perquè la gent sempre ho demana i cal ser respectuós amb totes les sensibilitats. Però en relació a aquesta aquesta qüestió, sobretot cantem Gent de terra endins, de l'igualadí Josep Maria Tribó (els adjunto la lletra); molt més real i autèntica, o Catalans a l'Alcàrria. I no cantem mai Els segadors (excepte l'11 de setembre si ens ho demanen es clar) i en canvi, per respondre el sentiment dels catalans, o bé fem La gavina del pla de palau que parla del tant actual 1714 (els adjunto la lletra) o l'Emigrant. I no falla mai. Tothom content i ningú enfadat. I fa anys i anys que ho fem.