11 de Juny de 2013

ERC guanya... de moment

 ERC guanya posicions. Bé... ara i segons El Periódico. D'aquí tres anys i en unes eleccions ja ho veurem. Però el que està clar és que el canvi al país s'ha produït. Catalunya ara ja no té una majoria espanyolista, sinó que la tasca, especialment de CiU i liderada pel president Pujol durant 23 anys, 50 segons com es miri o 80, ha tingut fruits. Avui el país el formen els set milions i mig d'habitants que hi viuen, hagin vingut d'on hagin vingut i parlin la llengua que parlin. Però tots se senten catalans, que és del que es tractava. Això només s'aconsegueix quan la política és fa bé, amb profunditat, constància, optimisme i visió de futur. En Prat de la Riba la tenia, en Jordi Pujol la tenia i la té, en Josep Benet la tenia, en Vicenç Vives la tenia.

Políticament el Periódico -i potser sense adonar-se'n- està donant una notícia com a mínim positiva però sobretot lògica: a Catalunya governarà un partit de centre o un partit progressista però tots dos nacionalistes perquè encara no hi ha estat català. I seriosos. És a dir, governaran els de casa: aquells que pensen en tots els ciutadans d'un territori on la llengua és la que és i la forma de ser també. Com passa a Espanya, com passa a França, com passa a Holanda, com passa a tots els països normals. Aquest fet, fa només cinc anys, era gairebé impensable en el marc d'aquesta Espanya post-franquista. A més, i pel que sembla, aquesta ERC ja no és la mateixa que la de Companys, per exemple. El mateix president Mas subratllava recentment un aspecte més que destacat sobre Oriol Junqueras -el seu principal adversari i alhora aliat polític-: Junqueras és una home lleial. Amb això, i tal com es mou la política en aquest estat encara monàrquic i autoritari, la tasca que queda pel davant és realment esperançadora per molta gent, sembla que una gran majoria. I constructiva.

Pel que fa a les eleccions que insinua el Periódico, a Catalunya queda encara molts temps per endavant per fer masses especulacions. Però el que ens assegura -es llegeixi com es llegeixi l'enquesta- és que el catalanisme cada cop pren més cos i la base creix i creix. D'aquí a tres anys serà doncs interessant veure quina és l'autèntica batalla electoral, segons la conjuntura política del moment, es clar, cosa que avui ningú no ho pot saber del cert.