e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 d'Octubre de 2013

ERC, el relleu del PSUC (i2)

Escrivia un lector, Cesc, en un comentari sobre el darrer article: "crec que l'herència d'aquell PSUC -o part d'ella- és en aquest moments a Ciutadans (C's). Persones amb inquietuds de l'àrea metropolitana i ara no tutelats per les elits de la burgesia de les famílies. Així ho veig". ‘Mesmer', un altre dels comentaristes, fa una altra precisió: "La gauche-divine mai no seria ni catalanista ni res que s'hi assembli. El classisme els ho impediria, i ara són al PSOE".

No són males reflexions al meu entendre. Sobretot si un analitza l'evolució de Ciutadans que va néixer a partir d'una fotografia del seu líder tal com va venir al món i amb un llenguatge clar, impacte evident i progressió positiva. Ciutadans ha mantingut sempre al Parlament aquest perfil que també aplica la CUP: utilitzar el llenguatge del carrer perquè la gent ho entengui.

Quan la política havia arribat ja a l'extrem més llunyà de les persones, han començat a entrar al Parlament -és a dir, allà on el poble hi té els seus representants- uns partits que, per sobre de tot, utilitzen el llenguatge del poble. Ja era hora! La resta de partits, els més ‘tradicionals', també han fet els seu procés i així hi tenim homes com Artur Mas o Oriol Junqueras que, pels qui hem seguit la política des de fa anys, ens transporten sovint a aquell llenguatge tant col·loquial com precís i cuidat del president Pujol. També del president Margall. L'un i l'altre però, com Felipe González, Adolfo Suàrez o Manuel Fraga, han estat simplement excepcions parlamentàries en la política de la jove democràcia espanyola. Ara sembla que el canvi va seriosament, almenys a Catalunya.

Les societats i les persones evolucionen i canvien amb el pas del temps, malgrat que les formes d'entendre-les es mouen, si fa no fa, entre uns mateixos marges. El PSUC era aquell partit del pòster "mis manos mi capital", que va entendre tothom des de Pedralbes a Bellvitge i de Les Corts a Santa Coloma de Gramenet. Ho deien en castellà, i ningú no és va ofendre. I CiU parlava a tot arreu en català i tampoc ningú no se sentia ultratjat. Això sí era, i és, una majoria silenciosa!

Ciutadans va ser el primer partit que va començar a parlar sense complexes en castellà al Parlament, i tampoc ningú no en va fer cap problema; el PP ho havia fet puntualment. Perquè és el que passa des de sempre a Catalunya. Mai això ha estat un problema; com tampoc a les escoles la immersió lingüística, encara que maleït el nom que algú li va posar algun dia a aquest sistema.

És complicat poder certificar si votants del vell PSUC votarien avui a Ciutadans, Esquerra, Convergència, el PSC, la CUP, ICV o els antitaurins.

En tot cas, sí que es cert que els fills dels qui aleshores venien de fora de Catalunya -i a poc a poc i amb esforç van anar fent-se el seu entorn particular i laboral- avui escoltarien en Rivera i en Cañas quan s'adrecen a ells. I potser fins i tot els votarien. Jo crec que, com apuntava Cesc, el lector, una part sí.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
647
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR