e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

30 de Setembre de 2013

ERC, el relleu del PSUC

Han passat més de 30 anys i finalment un home anomenat Oriol Junqueras ha pres el relleu de l'herència social -d'un valor incalculable- d'aquell Partit Comunista Unificat de Catalunya. L'esforç, la lleialtat, el respecte als principis individuals, tant humanitaris com socials o ideològics, o la solidesa espiritual i honesta van ser alguns dels principis i actituds irrenunciables amb què, homes i dones com Lopez Raimundo, Josep Benet, Antoni Gutiérrez o Teresa Pàmies, es van posar al capdavant d'un moviment que encara avui ens alimenta a molts homes i dones. Ells sobretot, van liderar la inflexió humana d'aquella transició política agafada amb pinces que, si alguna cosa va salvar i no és poc, van ser els drets fonamentals de les persones.

Va ser també sota aquell paraigües que molts altres polítics, joves aleshores i ara ja no tant, van poder aterrar a l'arena política i empènyer la seva forma d'entendre una nova societat, més enllà dels ‘ismes' tradicionals.

Aquesta setmana Junqueras al Parlament em transportava a aquells moments de finals dels 70. Un llenguatge clar i concís, allunyat de tòpics i eufemismes, i al mateix temps amb una credibilitat d'aquelles en què et porta l'expressió neta de sinceritat; d'aquells que quan parlen et miren als ulls. Als polítics no se'ls coneix mai del tot, és evident, però aquest setembre al Parlament president i cap de l'oposició donaven la sensació de navegar (valgui la precisió nàutica) en una mateixa línia de flotació.

Un tenia la sensació de sentir-los parlar en un mateix llenguatge; uns missatges, com deixava entendre Artur Mas, adreçats a la gent del poble i més enllà dels propis partits. O quan Junqueras parlava del ‘sentit inclusiu' i la força de transformació; aquesta actitud que encara no han acabat d'assimilar aquests polítics il·luminats per "l'art i assaig, la Nova Cançó i l'Assemblea de Catalunya" que tan bé ens descriu avui a La Vanguardia l'impecable Enric Juliana.

Junqueras parla poc amb tòpics, com també era habitual en el llenguatge de Lopez Raimundo o el mateix Enrico Berlinguer. Poques paraules, i ben dites. I senzillesa, perquè la gent ho entengui bé.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
622
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR