17 de Setembre de 2014

El responsable Jordi Pujol

"El principal responsable de la meva mare sóc jo" deia dia rere dia l'honorable president Pujol en els seus discursos. Tot seguit, i sense excepció, afegia amb to humil i de certa reserva: "...però el meu exemple no serveix".
Estàvem en l'època en què els polítics -mirant de donar alçada a la seva prosàica retòrica- posaven exemples de Luther King o del mateix J.F. Kennedy i el seu "no us pregunteu que pot fer el vostre país per vosaltres sinó que podeu fer vosaltres pel vostre país".

Posteriorment, i llegint les seves memòries, Jordi Pujol torna a mostrar la seva sinceritat i autocrítica (d'autèntic cristià) quan a l'afirmació de Manel Cuyàs sobre els seus molts admiradors li respon: "no tants, Sr Cuyàs, no tants, no hi ha tanta gent que conegui l'autèntic Jordi Pujol". I és que realment la política i el món dels mitjans de comunicació ens situa sempre a tots plegats més a prop del compte de les persones, siguin aquestes polítics, esportistes, actors... siguin el que siguin.

Vaig treballar deu anys al servei del President Pujol; i molt a prop seu. I han estat els anys que més he après sobre el funcionament de la política i les persones. I ni una falta de respecte, ni un to de veu més alt, ni més baix, del compte. I un pragmatisme eficaç, propi d'una intel·ligència superdotada. Malgrat tot, la vida és complexa per definició. I també sabem que ningú es perfecte. I cal tenir present que atesa la repercussió infinita de la realitat en aquest món digital que vivim segueix sent honorable i tot un exemple el fet de reconèixer els errors, per grans que siguin, i demanar-ne perdó.