12 de Març de 2015

L A   T A U L A      D' E N      B E R N A T                                                                                                              13-03-2015

Entrevista a Josep Lluis López (PSC), alcalde de Cànoves i Samalús

• La independència s'ha identificat només amb una il·lusió
• La clau del PSC ha estat el municipalisme i això és el que l'ha fet gran
• El PSC ha de tornar als seus orígens
• El PSC reflexa la societat confusa que tenim avui dia
• La inquietud identitària ha col•lapsat el debat polític

A les deu del matí sóc al bell mig del Vallès Oriental entre Cardedeu i La Garriga. En un municipi petit i poc conegut. Però on hi ha alta política; directa. Els parlo de Cànoves i Samalús, amb prop de 3.000 habitants entre tots dos municipis agregats. Difícil d'arribar-hi per una lamentable senyalització que -des de Barcelona- et porta sí o sí a Cardedeu. Un cop allà, i aturat a l'Avinguda Àngel Guimerà, apareix el primer rètol de Cànoves enmig d'un plafó senyalitzat cap a la zona esportiva (de Cardedeu), la policia municipal, La Mongia, les piscines, el col·legi i la BV-5108. Finalment, i per la BV-5107, s'hi arriba. Però si ja és difícil trobar-hi, més complicada encara, per l'alcalde del PSC Josep Lluís Lopez, es trobar una primera resposta.

-Sr. López On és el PSC?
Bona pregunta.

-Gràcies, però on és?
Això no ho sé massa bé. Sé on està José Luis López. I el que sí se també és on no està el PSC.

-Ja és un punt de partida.
Sí, perquè quan un partit es posa sobre temes que no van amb ell el més lògic és que perdi el Nord.

-Caram! Vostè és contundent. Ja els ha dit això al carrer Nicaragua?
Cada vegada que hi vaig. I sóc membre de l'executiu.

-I no el renyen? A les maquinàries dels partits no els agrada gens que se'ls toqui el crostó.
No. Sóc dels que parla sense embuts i sincerament; sempre ho faig. Sóc del PSC des que tenia 15 anys. I ho seguiré sent perquè m'ho crec. A part, qui em fa alcalde i em paga el sou és la gent de Cànoves i Samalús als qui em dec i per a qui intento fer-ho tant bé com sé.

-I quin és el Nord?
El PSC no havia d'haver entrat mai a la batalla política de la independència i el sobiranisme. És una qüestió sobretot emocional, per tant difícil de combatre i al meu entendre secundària. No interessa gaire a la gent.

-Que interessa a la gent?
Avui per avui, el problema de l'atur o el treball per exemple. Pel PSC aquesta ha de ser la prioritat. També la qualitat dels llocs de treball, la protecció social o els serveis de bon nivell. Perquè és el que afecta més directament a les persones; i a totes sense excepció.

-Siguin del partit que siguin?
Siguin d'on siguin.

-Del PP també?
Per descomptat. Aquí, mai hem pres part d'aquest tradicional sectarisme que divideix les persones, siguin del PP, del Barça, de l'Espanyol o del Betis. Aquesta intransigència crec que ha dividit la nostra societat durant molts i molts anys, i ha estat un gran error.

-Potser ha portat a que apareguin partits com Ciutadans, Podemos, CUP...
Segurament. En aquest sentit cal vigilar i distingir bé, perquè no podem portar les persones cap al populisme i les promeses boniques però que no es poden fer.

-Son populistes aquests partits?
Jo no he dit això. Dic que cal que les persones destriïn bé el gra de la palla, o entre allò que se'ls proposa i es pot fer i el que no però se'ls proposa, i amb grans escarafalls.

-Vostès ho fan tot?
-No, nosaltres fem el que el pressupost -i les necessitats dels ciutadans- ens permeten. Si tenim 4 gastem 4. Ni un euro més. I no devem res a ningú.

-I tots els polítics fan això?
Els polítics, en general, s'han allunyat de la gent i els seus principals problemes. A més, ara hi ha una inquietud identitària -que s'ha de respectar per descomptat- però que ha col·lapsat el debat polític. La independència s'ha identificat només amb una il·lusió.

-Una emoció, un sentiment?
Exacte. Però hem de centrar els debats en allò que de veritat preocupa a la gent, i a mi pel carrer em demanen feina, em demanen que no els facin fora de casa o bons serveis. Molt poca gent em parla d'independència.

-Es perd el temps.
Han estat set anys perduts, en què ens hem allunyat d'allò que la gent trepitja. I la gent ha basculat del PP del ‘pleno empleo' a la independència i al Podemos que ho resoldrà tot en quatre dies.

... en cinc potser?
La gent volem coses noves, una reacció ben natural i humana. Però no podem enganyar. Es fan massa debats falsos i inútils. Però res és perfecte; la independència tampoc.

-Quina és la malaltia del PSC?
El PSC reflexa la societat que tenim avui dia. La societat està confusa, i el nostre partit, com gairebé tots, també. La clau del PSC ha estat el municipalisme i això és el que l'ha fet gran.

-Hi ha medicina per combatre-ho?
El PSC ha de tornar als seus orígens i parlar dels problemes reals de la gent: de la feina o de l'habitatge per exemple. I si la teva marca és aquesta, però tu te n'allunyes i entres en terrenys i debats que no són els teus, et crees un problema. I aquí estem.

Cànoves i Samalús

Des de Barcelona, per l'autopista C-33, ni un sol rètol del seu poble fins al centre de Cardedeu. Un pot anar també a Sant Celoni, Llinars, La Roca, La Garriga o Dosrius. Però no al seu poble. ¿Que li sembla?

Que és cert i lamentable. No és un tema que depengui de nosaltres directament, i quan l'he plantejat se m'ha dit que la carretera no pot ser una fira d'anuncis. Però és desolador i sóc del parer que cal posar-hi solució.

-Potser perquè és un poble petit?
El poble és petit, però ha d'estar indicat en la seva justa mesura, com Sant Antoni de Vilamajor, La Garriga o La Roca. Tal com està avui això no te cap sentit. Anuncis els mínims, però senyals les necessàries.

-Què han fet vostès per Cànoves i Samalús?
Moltes coses. Per exemple ser capaços d'enfocar bé, i com a via de finançament , tot el patrimoni cultural, històric i natural que tenim. Hem mirat cap al Montseny -hi havíem viscut d'esquena- i ho hem lligat amb els camins fluvials, el senderisme i els serveis d'hosteleria i turisme. I tot va començar amb un simple punt d'informació.

-Fer turisme a Cànoves i Samalús?
Sí, perquè el patrimoni històric i cultural no es solament un tema turístic sinó d'arrelament, d'història i coneixement del passat. És la manera de poder saber qui som avui. Era un dèficit que arrossegàvem i -com a mínim els nostres habitants- han de saber el passat dels ibers a la nostra zona o la importància de la carboneria.

-Però hi ha qui es queixa, per exemple, que els boscos de l'entorn no estan ben cuidats, hi passen masses persones i bicicletes. En entrar aquí m'ho ha dit una senyora (Maria del Remei). I també ho he sentit al Racó de la Cris, a l'entrada del poble, mentre feia un... 'café con leche'.
No podem arribar a tot, i segurament tenen raó. Pel que fa al turisme s'hi ha treballat molt; i així seguirem els pròxims 4 anys. Els nostre municipi no té indústries, per tant, d'algun lloc hem de treure diners. La gent ha de saber que, a part de fer coses boniques i pràctiques, aquestes s'han de poder pagar.

-En aquests anys, quina és la funció que més l'ha satisfet poder portar a terme?
Haver pogut facilitar feina a la persones. Hem fet cinc plans d'ocupació, en un municipi petit com el nostre, i que han anat bé. Teníem quatre autobusos, ara en tenim nou i totes les urbanitzacions connectades. I tot plegat amb un bitllet integral que serveix pel tren.

-Deutes?
Cap. I orgullós de no deure ni un euro a cap banc.

-Els habitants doncs poden estar satisfets de la seva gestió.
Crec que sí, a més en un poble petit la inversió efectuada es veu de seguida. Però no sóc jo qui ho ha de jutjar sinó ells. El que jo puc dir es que estic satisfet de la meva feina.

-Sr. Lopez, em deia que qui el fa alcalde i li paga el sou és la gent de Cànoves i Samalús i és a ells a qui es deu. I se'l veu una persona franca. Vostè guanyarà les pròximes municipals.
Això no ho podem saber, però jo ho intentaré i per darrer cop. Ja porto vuit anys i aquesta és la darrera vegada. Tot té un temps i hi ha vida més enllà de l'Ajuntament. La política és passatgera i vocacional. I s'ha de saber marxar dels llocs, sobretot, abans que et fotin fora.

-I després què?
Ben fàcil, torno a conduir la màquina d'escombraries de La Garriga.

-I ja està?
No, no està, perquè podré explicar als meus fills que he estat alcalde per a tres-mil persones, que són moltes, durant molt temps i he pogut treballar per a ells. Hi ha res més bonic?

Bonic no ho sé però generós no, sens dubte. Tots els polítics fossin com vostè.