e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Febrer de 2014

 LA TAULA D'EN BERNAT 

Entrevista a Xavier Garcia Albiol del Partit Popular

  • A Badalona no detecto el problema de la immersió lingüística
  • Badalona i Castelldefels són dues mostres de normalitat democràtica
  • Faria la consulta a Espanya, sense problemes

 

Abans d'arribar a l'Ajuntament de Badalona un passa per la seva segona casa, l'Institut Guttmann, i s'adona que les escales i les rampes exteriors per a l'exercici de la musculatura, l'equilibri o la flexió dels genolls són al mateix lloc de sempre. Hi toca el sol, també com sempre. S'hi veu el mar i s'hi està bé. I Badalona està també on ha estat sempre; com el seu alcalde Xavier Albiol del Partit Popular.

-La dreta també prioritza els més necessitats per davant dels més rics. M'ho han dit uns ciutadans d'un dels diversos barris populars i modestos de la seva ciutat. En l'escola pública, molt ben equipada, hi arribaven ciutadans de millor poder adquisitiu així com d'altres zones que no pertocaven.

Jo no crec que sigui una cosa de dretes o esquerres sinó de marcar-se prioritats. Penso que ningú, en base a la seva ideologia, renunciaria a l'estat del benestar o ajudar als que més ho necessiten.

-l'Ajuntament de Barcelona ha estat molts anys governat per les esquerres i s'ha gestionat prou be. Els barris més castigats de la ciutat han fet un canvi brutal!

Té raó, però crec que l'exemple de Barcelona no ens serveix de mostra de referència per les d'administracions públiques on ha governat l'esquerra d'Iniciativa, Partit Socialista o Esquerra Republicana. I prova d'això la tenim amb el Tripartit o aquí la ciutat de Badalona.

-Badalona no ha estat gestionada com Barcelona?
En absolut. Si Badalona no hagués tingut els dirigents polítics dels darrers anys no hauria perdut els moments de bonança econòmica que hi ha hagut. S'han perdut moltes oportunitats per situar-se com una ciutat referent a l'àrea metropolitana de Barcelona i al conjunt de Catalunya.

-Que s'hauria d'haver treballat millor?
Sobretot la promoció de la ciutat des d'un punt de vista social i econòmic.

-Aleshores la ideologia on queda?
Jo deixo de costat dretes o esquerres i prioritzo allò que penso que és més important i necessari.

-Però vostè és una icona d'aquest PP de la dreta conservadora i gairebé racista!
Bé, és un estereotip. I una de les principals tasques que hem de fer els polítics és mirar de defugir-ne. El dia a dia està demostrant que la gent del Partit Popular podem governar, com a mínim, amb la mateixa sensibilitat d'alguns que s'omplen la boca de solidaritat.

-Badalona i Castelldefels són dues ciutats governades per vostès i que fins ara ho havien estat sempre pel Partit Socialista.

Són dues mostres de normalitat. I que la gent n'estigui satisfeta i amb un alt grau, com ens diuen algunes dades que tenim, és la millor comprovació d'aquesta normalitat que jo reclamo.

-I això ho diu vostè que va començar amb sent acusat d'incitació a l'odi i discriminació!
Sí, així va ser. Però la justícia ho ha tingut molt clar i el tema està més que resolt amb una sentència clara i contundent que m'ha fet sentir molt feliç.

-Bé, però la fotografia queda!
Ja la canviarem, perquè el que no podem permetre'ns és defugir problemes de desestructuració social i accentuats. Sigui el que sigui no ens pot desorientar per encaixar els problemes reals dels veïns. En alguns barris i carrers de Badalona uns individus molt concrets creaven una problemàtica que vaig posar sobre la taula i afrontar. Hi ha qui ho veu com un acte de xenofòbia, jo com un problema a solucionar, més enllà de parlar de romanesos, espanyols o xinesos.

-Hi ha gent que a vostè el considera una persona racista!
Aquells que em coneixen no. Potser n'hi ha d'altres que sí, i el que jo els diria és que vagin a viure una temporadeta a determinats carrers de Badalona. Jo no he perseguit mai ningú en funció de la seva nacionalitat ni raça.

-El Partit Popular és un partir conservador, liberal, socialdemòcrata...hi ha qui diu que és de centre. ¿Com és el Partit Popular?
No crec en les etiquetes, ni tan sols seria capaç d'etiquetar-me a mi mateix. Som centredreta.

-I com és concreta això de la centredreta?
Amb un model de societat, no de país, on tothom ha de poder partir de les mateixes oportunitats i esforçar-se per aconseguir els seus reptes.

-Parla de la cultura de l'esforç?
Parlo del fet que tothom ha de tenir les mateixes oportunitat però la millor recompensa ha de ser per aquells que més s'hi esforcen i dediquen.

-No tothom surt del mateix punt de partida!
Evident, i per això el nostre esforç ha de ser que tothom tingui les mateixes oportunitats.

-Tampoc hi ha dretes ni esquerres en l'economia?
En economia hi ha mostres claríssimes de com ho fan uns i com els altres. Gestionar sense control i il•limitadament els diners, com va fer el Tripartit o fan els partits anomenats d'esquerres, és capaç de fer-ho la meva filla de sis anys. Fer-ho bé és més complicat i complex.

 

L'EXTREMA DRETA A ESPANYA

-On està l'extrema dreta d'Espanya?
A Espanya no hi ha extrema dreta gràcies a Manuel Fraga, que als anys vuitanta la va introduir a Aliança Popular. I algú li haurà d'agrair algun dia! Incorporar a una procés democràtic i no deixar sols i pel seu compte a l'extrema dreta va ser un acte molt generós, a part de molt intel•ligent, propi d'un home com Fraga.

-És aquesta l'aportació del Partit Popular a la democràcia espanyola i a aquella transició que sembla que no s'acabi mai?
Ha estat un gran encert del Partit Popular i una visió de gran estadista de Manuel Fraga, insisteixo.

-On es ara aquesta extrema dreta?
L'extrema dreta dels anys setanta i vuitanta no existeix.

-Blas Piñar no existeix?
No, aquella extrema dreta ni tan sols és residual. Arreu d'Europa sí que hi ha una extrema dreta racial i identitària, però no per una concepció de país com va passar aquí.

-Aleix Vidal Quadras marxa a VOX. Quina aportació ha fet Vidal Quadras el PP?
Al capdavant del PP a Catalunya va aportar aspectes positius, però també crec que les etapes s'acaben per a tothom, i des de fa molts anys es va allunyar de la realitat catalana.

-Vistes les enquestes darreres, Espanya torna a aquell multipartidisme potser més natural del postfranquisme d'UCD, PCE, AP, PSOE... versió segle XXI?
Sembla que la tendència, efectivament, va cap a un pluralitat de partits polítics. La pluralitat sempre es bona però un congrés amb masses partits pot ser ingovernable.

-I per això Espanya ha de ser bipartidista?
A tots els països hi ha dos partits forts, cosa que crec que proporciona estabilitat política i social, però a mi no em fa por un congrés espanyol amb més partits. A més, al final, han de ser les persones qui ho escullin.

-Vostè se sent català?
No només m'hi sento, jo sóc català i la meva mare és catalana.

-Troba natural doncs que hi hagi una llengua pròpia?
Sí, i ho tinc clar.

-I troba normal que aquest català s'apliqui a l'ensenyament?
Del tot.

-Aleshores la problemàtica de la immersió lingüística on és?
Jo a Badalona no la detecto. I el model que a mi m'agrada és la igualtat pel català, castellà i anglès. A Andalusia defensaria un 50 per cent entre el castellà i l'anglès. Però repeteixo, a Badalona aquest problema no el veig.

-El Partit Popular ha estat molt crític amb la immersió lingüística.
Es veritat, però es que crec que el tema està viciat ja d'entrada

-Bé però el resultats per a les dues llengües han estat bons, és parlen tote dues.

Ho han estat sí

-I si vostè i jo sortim per Badalona a passejar trobarem algú que no parli castellà?
No.

-I algú que no parli català?
Per això soc partidari d'un sistema que equilibri la situació

-I si per comptes de sistema ‘d'immersió lingüística' en diguéssim, per exemple, sistema de ‘l'idioma', no s'entendria millor tot plegat?
Segur que sí i estaríem parlant del mateix. Realment el nom ha estat mal posat.

-Per què avui dia a la nostra societat més que parlar d'ideologies o pensament es parla de fatxes, independentistes, nacionalistes, espanyolistes...?
Aquí som molt donats a etiquetar la gent i posar-los de seguida a un bàndol o un altre. A mesura que la democràcia maduri la tendència canviarà. Amb 30 anys, la democràcia encara és jove i segurament s'utilitzen expressions molt a la lleugera, cosa que crec que és un error.

-S'imaginava ser alcalde de Badalona?
Doncs sí, m'ho havia imaginat. I potser només jo, perquè quan vaig començar a principis dels 90 poca gent ho podia creure. Però era una d'aquelles il·lusions que un té quan es veu a la ciutat on ha nascut. També la idea m'ajudava a lluitar per tirar endavant.

-Una ambició política!
Sí, l'ambició d'estar al capdavant de la meva ciutat. Jo no ambiciono ser diputat, ni ministre ni conseller de la Generalitat sinó mirar d'ajudar els meus veïns i mirar de guanyar-me la seva confiança. I vull ser alcalde una altra vegada i les dades sembla que van per aquí.

-Ha descobert, com a alcalde, alguna cosa de les persones que no s'esperés?
El càrrec d'alcalde és molt enriquidor perquè et permet viure moltes experiències positives. Però sobretot et fa veure, i de molt de prop, les dificultat i a vegades misèries que passen les persones. Saber viure per aportar solucions a molta gent -tenint a més consciència que no sempre estan ni a les teves mans ni et correspon a tu- és una experiència dura però la més enriquidora que pot tenir un polític.

-Es diu que Sánchez Camacho podria no continuar. Més enllà de Badalona també hi ha vida?
Vida n'hi ha a tot arreu, però a sis anys vista no la contemplo més enllà de Badalona si els veïns, es clar, em fan confiança.

-Li faran?
Millor esperar a les eleccions, però tot indica que fins i tot podem millorar els resultats.

 

CONSULTAR A BADALONA UNA MODIFICACIÓ DEL MUSEU

-Si ara s'hagués de modificar el Museu de Badalona per fer-ne, per exemple, un centre comercial preguntaria a la gent la seva opinió?
M'agrada la ironia que noto en la seva pregunta i li agraeixo també el to, però primer de tot li he d'afirmar rotundament que no m'atreviria a modificar el Museu de Badalona. Quedi clar.

-Queda clar Sr. alcalde, però per decidir allò que afecta a l'Ajuntament ho consultaria?
Ho consultaria. No tindria cap tipus de problema.

-Aleshores perquè hi ha un problema per la consulta de la Generalitat als catalans?
És que no hi ha problema, sinó que és un fet que no afecta exclusivament a Catalunya perquè Catalunya forma part d'un tot que és Espanya, i per tant ho haurien de decidir tots els afectats.

-Doncs ara que se celebra el tricentenari de 1714, i bona part dels ciutadans voldria recuperar els drets d'abans dels Borbons, potser hauríem de fer una votació amb la participació, entre altres, d'Anglaterra, els Països Baixos, Austria i França?
Si, i per fer-ho a Badalona, hauríem d'anar-nos-en a l'antiga Bétulo, buscar els seus límits i que el tema del Museu el votessin els antics badalonins de fa 2000 anys. Bromes a part, la realitat de Badalona avui és la que és, com la realitat de Catalunya i d'Espanya.

La consulta a Espanya la faria?
Sí, i sense problemes.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

MenÚame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1195
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR