e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Novembre del 2013

"La independència unilateral és una ficció"

 

LA TAULA D'EN BERNAT Entrevista a Josep Vendrell, secretari general d'ICV


     • La tradició federal catalana sempre ha estat a favor de la llibertat nacional de Catalunya
     • El federalisme català de Pi i Margall accepta les sobiranies compartides
     • Ni segona ni tercera via: la consulta sí o sí
     • El feminisme, la principal revolució no violenta i una lliçó incontestable


Sr. Vendrell vostès parlen de federalisme i me'ls crec: ICV, el PSUC o IU ho han estat sempre.
Efectivament.

I no el sorprèn ara l'aparició d'aquest nou federalisme...

Continuar llegint...

05 de Novembre del 2013

"PP és el partit nacionalista més gran del Congrés"

LA TAULA D'EN BERNAT: Entrevista a Alfred Bosch d'Esquerra Republicana

 

     • L'hereu universal del Regne d'Espanya és el que quedi d'Espanya sense Catalunya?
     • Fer-nos fora de la Unió Europa desafia no només el sentit comú sinó el Mercat Comú
     • L'article 8 de la Constitució, el de les armes, és la cosa més nacionalista que es pugui convertir en llei
     • La Constitució s'acabarà assemblant a la Inquisició, i el Tribunal Constitucional al Tribunal del Sant Ofici
     • L'Estatut va ser castrat per un Tribunal Constitucional

 

Sr....

Continuar llegint...

28 d'Octubre del 2013

"Que els patriotes facin una 'tele' en català"


                                       LA TAULA D'EN BERNAT. Entrevista a Jordi Cañas de Ciutadans

            

Nooo!, a la nostra televisió no fem el Sálvame sinó Caçadors de...

Continuar llegint...

11 d'Octubre del 2013

ERC, el relleu del PSUC (i2)

Escrivia un lector, Cesc, en un comentari sobre el darrer article: "crec que l'herència d'aquell PSUC -o part d'ella- és en aquest moments a Ciutadans (C's). Persones amb inquietuds de l'àrea metropolitana i ara no tutelats per les elits de la burgesia de les famílies. Així ho veig". ‘Mesmer', un altre dels comentaristes, fa una altra precisió: "La gauche-divine mai no seria ni catalanista ni res que s'hi assembli. El classisme els ho impediria, i ara són al PSOE".

No són males reflexions al meu entendre. Sobretot si un analitza l'evolució de Ciutadans que va néixer a partir d'una fotografia del seu líder tal com va venir al món i amb un llenguatge clar, impacte evident i progressió positiva. Ciutadans ha mantingut sempre al Parlament aquest perfil que també aplica la CUP: utilitzar el llenguatge del carrer perquè la gent ho entengui....

Continuar llegint...

30 de Setembre del 2013

ERC, el relleu del PSUC

Han passat més de 30 anys i finalment un home anomenat Oriol Junqueras ha pres el relleu de l'herència social -d'un valor incalculable- d'aquell Partit Comunista Unificat de Catalunya. L'esforç, la lleialtat, el respecte als principis individuals, tant humanitaris com socials o ideològics, o la solidesa espiritual i honesta van ser alguns dels principis i actituds irrenunciables amb què, homes i dones com Lopez Raimundo, Josep Benet, Antoni Gutiérrez o Teresa Pàmies, es van posar al capdavant d'un moviment que encara avui ens alimenta a molts homes i dones. Ells sobretot, van liderar la inflexió humana d'aquella transició política agafada amb pinces que, si alguna cosa va salvar i no és poc, van ser els drets fonamentals de les persones.

Va ser també sota aquell paraigües que molts altres polítics, joves aleshores i ara ja no tant, van poder aterrar a l'arena política i...

Continuar llegint...

10 de Setembre del 2013

No hi donem més 'Voltas'

Voltas, Voltas i més Voltas... i no sortim del ‘bucle'. Eduard Voltas, periodista i editor, ens escriu al Nació Digital: "vostès saben que des del dia que tot això es va engegar (es refereix a la consulta suposo), he estat un actiu defensor de la figura personal d'Artur Mas i del seu compromís amb el procés. No me'n desdic, continuo apostant-hi, però he de confessar que per primer cop dubto". A alguns periodistes prudents, especialment pel que fa a determinats criteris personals, no deixen de sorprendre'ns determinades confessions polítiques de la gent del gremi, cosa que durant tants i tants anys hem vist que han estat prova més que determinant per a una estigmatització total i definitiva.

Per algunes persones, tradicionalment progres, imagino que és ben natural poder expressar tranquil·lament i públic el seu criteri personal, especialment en política....

Continuar llegint...

11 de Juliol del 2013

I a més Monzó, per què canten El meu avi?

Sincerament aquest any tampoc vaig veure "l'espectacle" d'havaneres de Calella de Palafrugell. I es que, i com explicava en Quim Monzó i diversos twittaires, sembla ser que va ser una "déjà vu de l'any passat". Segurament seria una reproducció no de l'any passat sinó també de l'anterior i de l'altre, i l'altre, i l'altre, i...

Fa molts anys que ha passat de ser un esdeveniment cultural -tal i com va néixer- a ser un simple espectacle de barques, ‘música' i una colla d'amics que fan una selecció de grups a través de tots els mitjans menys la transparència. Ho dic jo, que sóc membre d'un grup d'havaneres, el REMS (fundat per el reconegut empordanès Ramon Carreras), que només un cop va demanar d'anar-hi i a través del mecanisme oficial que s'havia dissenyat: la Fundació Ernest Morató. Parlo de fa gairebé 20 anys. Mai més he...

Continuar llegint...

05 de Juliol del 2013

De Di Stefano a Neymar

Escrivia dilluns passat en Salvador Cot que a Espanya "la bombolla futbolística ja està punxada" i bona raó que tenia, com gairebé sempre que escriu. Tot llegint, em va assaltar el dubte: quina serà aleshores la primera de les conseqüències dels nostre veïns? Atès que estem -malgrat la crisi- en un estat on els milions d'euros naveguen encara com peix a l'aigua entre Bàrcenas, Florentino, Aznar, Millet o Método 3... esdevé impossible fer cap predicció mínimament certa. Per tant, les conseqüències no només no les pot saber ningú sinó que són imprevisibles.

Explicava Gregorio Moran, també fa uns dies, que "quan una societat pensa que el futbol -una indústria més corrupta que les preferents-...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2013

L’equació de la llengua, les matemàtiques i la música

Quan un aprèn el perquè de la llengua, el concepte de vida canvia. Hi ha qui creu que és un tòpic defensar-la, o una obsessió ‘nacionalista' -sigui la llengua que sigui-. També hi ha qui no entén que els governs la defensin a vida o mort. I no és tan complicat quan un sap que és a través de la llengua -i només així- que la ment constitueix una identitat. M'ho explicava fa molts anys un bon amic i bon polític, -potser lleugerament menystingut- Joan Maria Pujals: aquest és el valor de la llengua -em deia-. I només pots conèixer la identitat d'un poble i d'una cultura si entens el seu llenguatge, si no, no és exactament el mateix... és diferent. Passa amb l'anglès, passa amb el castellà -que no espanyol- dels Quevedo, Góngora, Cervantes o Octavio Paz, passa amb el francès, passa amb el xinès... i passa amb el...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2013

ERC guanya... de moment

 ERC guanya posicions. Bé... ara i segons El Periódico. D'aquí tres anys i en unes eleccions ja ho veurem. Però el que està clar és que el canvi al país s'ha produït. Catalunya ara ja no té una majoria espanyolista, sinó que la tasca, especialment de CiU i liderada pel president Pujol durant 23 anys, 50 segons com es miri o 80, ha tingut fruits. Avui el país el formen els set milions i mig d'habitants que hi viuen, hagin vingut d'on hagin vingut i parlin la llengua que parlin. Però tots se senten catalans, que és del que es tractava. Això només s'aconsegueix quan la política és fa bé, amb profunditat, constància, optimisme i visió de futur. En Prat de la Riba la tenia, en Jordi Pujol la tenia i la té, en Josep Benet la tenia, en Vicenç Vives la tenia.

Políticament el Periódico -i potser sense adonar-se'n-...

Continuar llegint...