14 de Juliol del 2015

President, lideri

Els darrers dies hem assistit a un despropòsit rere un altre. Sense aturador. No ens ho podem permetre. No podem desaprofitar tota la feina que s'ha fet en els darrers anys. És per això que, sense cap hesitació, em considero obligat a adreçar-me al President del meu país i a exigir-li: “President, lideri”.

Amb aquesta exigència, allò que vull remarcar és que ja n´hi ha prou de fer el passerell. Hem de passar de la política soft, del bon rotllo i del teletubbisme (“una abraçada”! Una “estimada”...) a la política hard del compromís i del caixa o faixa.

Això, naturalment, va per a tots. Pels polítics, pels líders de la societat civil, pels mediàtics, per tots i cadascun de nosaltres, per tots aquells que sabem què ens estem jugant, que és molt, tant per nosaltres mateixos com pels nostres...

Continuar llegint...

15 de Maig del 2015

Edualdo, Fernando, Raimundo, Eugenio

No, no són els quatre pallassos de la tele. Tot i que com escriuen i com argumenten no passen de bufons de la cort del Rei d'Espanya, després d'haver estat diplomàtics i/o ambaixadors de la dictadura franquista, per cert. Tots quatre, del primer a l'últim.

Quan al mes de novembre van publicar un primer article contra la independència, ja vaig escriure replicant-los. Finalment, però, no el vaig penjar. Que quatre diplomàtics franquistes estiguin contra la independència de Catalunya, és perfectament lògic i normal. No hi ha res de què estranyar-se. L'insòlit fóra el contrari.

Però l'Eudaldo, el Fernando, el Raimundo i el Eugenio (EFRE) han tornat a perpetrar un nou atemptat intel·lectual en forma de glopada etílica a, naturalment, La Vanguardia. Vull dir, que han tornat a escriure falsedats de l'alçada d'un campanar.

Llavors he decidit que ja...

Continuar llegint...

25 de Març del 2015

Una Catalunya millor

Com era de preveure, les eleccions municipals s'estan convertint en una trinxera de cara a les eleccions plebiscitàries del 27S, que ja són, com aquell qui diu, a la cantonada. La política local és molt més important del que sovint es pensa. Fins i tot en el context actual on sembla que el realment rellevant són els conflictes globals.

Doncs bé, la dicotomia entre allò local i allò global és falsa. En un món interdependent no hi ha compartiments estancs.

Fixem-nos, per exemple, com en els darrers anys, els lectors de diaris The Guardian, The New York Times, o l'audiència d'Al-Jazzera o de Bloomberg TV, han pogut llegir o veure articles o cròniques sobre aquells municipis catalans que han destacat en el procés sobiranista. Des d'Arenys de Munt a Vic, per posar, només dos exemples. I en podríem trobar molts d’altres. Això demostra que la...

Continuar llegint...