e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Desembre de 2015

Txapeldun!

 Crònica d’un dinar amb tertúlia política i social, bon menjar, bon vi i millor companyia. Tot just fa una setmana que es va celebrar al restaurant 1881 -ubicat a la planta superior del Museu d’Història de Catalunya- la cinquena edició dels premis Txapeldun, que atorga el grup SAGARDI. Gastronomia basca del tot sublim des d’una terrassa amb vistes al Port Vell de Barcelona.

Cel blau i dia esplèndid. Vaig tenir la sort d’assistir-hi com a convidat per la meva condició de periodista i/o consultor de comunicació i vaig poder gaudir d’una carn de bou excelsa amb les incommensurables mongetes de Tolosa.

A taula vam compartir àpat i conversa més que agradable amb el gran Toni Albà i la seva simpatiquíssima Montsant Ciurana, la immensa Lloll Bertran i en, fins fa poc temps també un gran actor, Joan Puigcercós. Confio que em permetis la llicència, Joan.

A l’últim pis així, la terrassa va acollir una representació del bo i millor de la societat, la cultura, la política i el periodisme de Barcelona. No s’ho van perdre entre molts d’altres, la cantant Lucrecia, el Mag Lari i la periodista Mayka Navarro, nou fitxatge estrella del Grup Godó i tant estimada per tots els seus companys de professió.

Tots hi eren per veure com en Jon Sistiaga, periodista compromès amb la seva vocació d’informador, recollia el premi Txapeldun. Un premi que molts voldrien, un premi que reconeix lideratge i trajectòria; capacitat humana i professió. Un premi, el Txapeldun, que ja voldrien molts polítics del nostre avui.

Iñaki Viñaspre, president del grup SAGARDI, va fer esment en el discurs previ a la cerimònia a dos homes que han traspassat i a qui hauria volgut entregar el Txapeldun en persona però que ja mai més serà possible: el cerveser Steve Huxley i l’escriptor José M. Mendiluce.

Em quedo amb les olors d’un dia memorable. Amb la simpàtica però profunda conversa al caliu de la copa de vi que no revelaré amb tots els companys de taula i amb el meu gran amic i millor periodista, en Germán Gonzalez.

Em quedo amb la reflexió d’un món que necessita que hi hagi més compromís, més responsabilitat i més lideratge capaç de treure el millor de les persones.

Em quedo amb el pensament del que implica el Txapeldun que s’ha inventat SAGARDI. Creativitat, iniciativa, tenacitat i innovació. Gent de carrer, sense pretensions més enllà de fer bé la seva feina. Potser amb idees esbojarrades però pensades des d’ànimes gegants.

Persones que ens ajuden a construir un entorn millor amb esperit crític, quan cal, i mentalitat oberta. Tant de bo qui surti escollit el 20D reflexioni ni que sigui una mica vers el que volen dir aquestes paraules...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1751
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR