21 de Novembre de 2016

Seieu a taula i mengeu bou!

Setmana intensa. Divendres passat, 18 de novembre, vaig assistir com a tertulià del Vespre a La 2 de TVE que presenta Marta Sánchez. Com sempre, va ser tot un plaer repetir debat amb Milagros Pérez, periodista de gran prestigi a El País, i amb Marius Garcia Andrade, grandíssim advocat. Crec que vam tenir una vetllada de fàcil digestió per projectar als televidents la nostra interpretació de la realitat que vivim a Catalunya.

Els temes a sobre la taula eren la recent estrenada enquesta del CEO, el paper del nou Delegat del Govern a Catalunya, el senyor Enric Millo, i un capítol més de les desavinences entre el PSC i el PSOE... De manera sintètica podem dir que hi ha mentides, grans mentides i estadístiques, que deia Mark Twain, o sigui que de l’enquesta n’hauríem de filtrar la seva aportació. Millo ho farà molt millor que la entranyable Llanos de Luna i Iceta ho té ben magre.

Setmana intensa, molt intensa. Dimecres 17 era a Valladolid oferint una xerrada de comunicació corporativa amb consells per empreses petites; les que fan anar endavant el país i l’economia, senzillament. I dijous volava de Madrid per gaudir d’un àpat que mai procuro perdre’m a Barcelona: les XII Jornades del Bou que organitza el grup basc de restauració SAGARDI en ciutats com Valencia, Madrid, Sevilla, Porto i Londres.

Iñaki Viñaspre, CEO del Grup de restauració basc, un cop més ens va posar a taula una carn “excelsa” que diria en Jordi Basté.

A cada tertúlia, a cada reunió amb un client, a cada àpat acompanyat d’amics em sorgeixen pensaments de tot tipus positius, neutres i negatius respecte al moment que ens està tocant viure com a persones, com a país i des d’una perspectiva social. El CEO (que no és el Chief Executive Officer) ens assenyala avui el que més preocupa als catalans: la pobresa laboral i la falta de credibilitat de la nostra classe política...

El dia de la marmota. Ens despertem per recordar el 90% dels pensaments del dia anterior i això que, demostrat de forma empírica, pensem més de 60.000 vegades cada dia. Que voleu que us digui. Segueixo creient que ens cal diàleg i entesa. Ens calen persones hàbils per plantejar sense pors ni embuts els seus principis i interessos. Només així serà possible arribar a un acord i fer pactes per construir un millor encaix Catalunya-Espanya.

L’economia us necessita, polítics del nostre món! Els indicadors diuen que estarem entre 5 i 10 anys més, com a poc, amb creixement pla o sigui que o ens posem tots les piles (vosaltres primer) o trigarem temps a sortir d’aquesta letargia. Mentrestant anirem fent, llegirem els titulars que s'extreuen per les enquestes del CEO i analitzant una mostra feta de 1.500 entrevistes personals.

Jo seguiré esperant l’any vinent per compartir taula, carn excepcional i conversa amb personatges com el Mag Lari, la Lucrecia, el Ginés Muñoz de EFE, el Toni Albaladejo i la seva dona. productors d’espectacles musicals, en David Escamilla, comunicador, en Juan Carlos Arriaga, director comercial i de màrqueting a SAGARDI i en Xavi Domingo, un crack de les xarxes socials que ja ha complert dos anys treballant per aquest gran projecte de restauració basca.

El procés es desfà per manca de lideratge, perdoneu però algú ho havia de dir. S’acaba perquè ha entrat en una via morta; en un carrer sense sortida com el que ens ha inaugurat Artur Mas.

Si seieu a taula a menjar el Bou de SAGARDI se us passarà a tots la tonteria. Perquè no proveu de fer coses noves? En Joan Puigcercós no se’n perd cap d’aquests àpats i la Mayka Navarro de La Vanguardia, tampoc!