e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Febrer de 2014

Pep Guardiola entén i parla l’idioma alemany després d’haver-lo estudiat amb intensitat els darrers mesos. Fa cert temps de la seva primera roda de premsa al país germànic en la que ens va donar a tots una lliçó i fa pocs dies de la seva intervenció als Premis Gaudí.

La lliçó és que si tens ganes de fer una cosa i t’hi poses la pots aconseguir. És qüestió de temps. De ganes i dedicació, de “fa més el que vol que el que pot”. Pren nota, Rajoy. D’acord amb que té una base econòmica interessant que li ha permès aturar el cronòmetre del seu temps per dedicar-se en cos i ànima a estudiar l’alemany i que ara utilitza la llengua germànica cada dia.

M’imagino que en el transcurs de la seva carrera ha guanyat prou diners -i n’ha estalviat- com per permetre’s el luxe de aturar la seva activitat “laboral” per dedicar-se a la contemplació de l’idioma.

Fins aquí d’acord però és innegable el valor del gest que té vers el país, Alemanya, que ara l’acull com a entrenador del Bayern, el club de futbol de màxima referència a la Bundeslliga.

Quantes persones del nostre voltant coneixem que viuen i treballen a Catalunya des de fa molts més anys i panys i no parlen català? Quantes? Serà que no volen? O que no poden? No és tan difícil. Mireu la Inés Arrimadas! En poc més de dos anys que fa que viu amb nosaltres parla català!

En Guardiola envia un missatge subliminal i indirecte però de màxima intensitat a aquest nou entorn amb el que conviu en aquests temps. “Aquí estic, aquí em teniu, amb ganes de ser un més de vosaltres. Amb ganes d’integrar-me i de sentir-me acollit però assumint que jo i només jo haig de fer el primer pas: entendre, parlar i comunicar-me en la vostra llengua”.

Parlant d’altres catalans. Adolf Todó, en canvi, fa mesos enviava un missatge de pena. El missatge d’un mediocre i d’un perdedor. Un missatge de ningú. “No és culpa meva. La culpa és dels altres”. Quina barra, quines penques! Al Sr. Todó li agradaven les motos i per tant l’entitat que dirigia, apa, a patrocinar motos. Quants patrocinis a tantes empreses serveixen per donar sortida a les passions dels seus directors. Quants!

Això sí, vinga a demanar disculpes per les preferents. De debò que si aquest senyor té la barra de cobrar finalment la indemnització (més de 3 milions d’euros) m’apuntaria encantat a fer un “botellón” molt sorollós a la porta de casa seva. Si me’l trobo pel carrer li aixeco la camisa. Igual que faria amb el Sr. Pagès de Caixa Penedès, a qui tinc tanta estima, o amb el Sr. Millet, de caixa Palau.

Si es que estem envoltats de lladres. Com deia aquell “se’ns pixen a sobre i ens diuen que plou”. Fa poc que sabem els noms dels qui van signar la retribució salarial del Sr. Todó el primer any. Els hauria de caure la cara de vergonya a tots, sense excepció. N’hi ha un de cada partit polític. Hi ha UGT i CCOO...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

MenÚame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
552
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR