e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 de Gener de 2013

Un matí fred d'hivern en Joan, un bon amic meu, una persona de la meva més absoluta confiança, fa una visita al seu banc (abans caixa) de tota la vida. Aviat farà 10 anys que està vinculat a la mateixa oficina i en aquest temps ha tingut diversos interlocutors. Sembla ser que les entitats financeres cada cert temps mouen els directors entre les diverses sucursals.

Com un joc de les cadires pervers, d'una oficina d'aquí a una de més enllà i d'una oficina de més enllà a una més cap allà, els directors de banca es mouen amb molta facilitat -i flexibilitat- geogràfica. La llegenda urbana diu que això succeeix perquè el banc no vol que aquests caps d'oficina estableixin vincles ni llaços d'amistat amb els clients.

Doncs bé, el Joan entra una mica amoïnat. Té un pis petit pel qual paga una hipoteca que té com a referència un índex a punt de ser extingit, l' IRPH. En Joan vol demanar que no li apliquin el 3,5% d'interès que marca la llei al 2013. Demana un gest per aquest any que abaixi una mica la quota mensual a pagar. En Joan m'explica que els proposa com a mesura excepcional i per un any pagar un 2,5%. Però sembla que no hi ha res a fer. "És difícil doncs ja ho tens firmat. A Madrid (els que ens han comprat) a més no ens escolten", li diuen.

La hipoteca té la maleïda clàusula "floor" és a dir, que en Joan mai pagarà menys del 3% per més que baixin els interessos. També té signat un "màxim" per d'alt: mai pagarà més del 19% d'interès sobre el capital restant. En Joan no ha fallat cap vegada, sempre ha estat puntual a l'hora de pagar, mai ha demanat un favor, ha estat un client de nota... Els ha comprat les assegurances i sempre ha tingut i té un saldo més que suficient al compte corrent.

Avui demana un gest a un banc intervingut, un banc a punt d'explotar en mil trossets que deixarà al carrer moltes famílies. Pel banc, l'únic que es pot fer és "allargar la hipoteca. La podem passar dels 19 anys que et falten per pagar a 36, per exemple". Els dos empleats de banca que l'atenen el miren als ulls. També tenen fills i tenen por de perdre la seva cadira. Segons li expliquen estan molt amoïnats perquè només cobraran "20 dies per any treballat. Ben poc. Potser una mica més si els del comitè s'arremanguen i son capaços de treure algun dia més a la direcció".

Prou feina tenen per ells per no perdre el seu lloc de treball. En Joan visita una altra entitat i li ofereixen un Euribor 2,75 punts. Amb clàusula "floor" del 4,25%. Una altra entitat li fa una oferta similar, això sí, en el súmmum de la generositat, la oferta no té mínims. En Joan m'ha dit, textualment, que "tots son uns lladres. Estem envoltats de lladres sense escrúpols. Uns s'ajuden als altres. El sistema funciona com una màfia".

M'explicava que el seu temps avui -el temps del Joan- hauria d'invertir-lo en lluitar per aixecar el seu negoci i per buscar clients, no pas per suplicar a un banc un gest d'humanitat. Alguna cosa em diu que "banc" i "humanitat" son dos substantius que no poden anar junts, com l'aigua i l'oli. En Joan també m'ha comentat que l' interlocutor del banc va tenir el cinisme d'insinuar-li que tot i cancel·lar l'assegurança del pis "per llei estàs obligat a contractar-ne una...". En Joan comprarà l'assegurança, em diu, a un altre lloc.

Els polítics -per raons fosques- no només han mimat els bancs, els ho han consentit tot des que eren petits i ara ja no hi ha res a fer. De nens els hauria anat bé alguna que altra bufetada. Trucaré al programa "Hermano Mayor" (Cuatro) potser ell ens ho arreglarà. O no.



 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
822
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR