e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Gener de 2014

La fractura irreal

Em sap greu pel ministre Jorge Fernandez Diaz però no hi ha fractura social a Catalunya. Vostè sembla que la necessita -aquesta fractura- perquè així vindrà a salvar-nos d'allò que vostè creu que passa -però ja li dic jo que no passa- a casa nostra. Necessita crear-nos un problema per mostrar-nos la seva solució. Per il·luminar-nos.

Necessita causar-nos dolor amb aquest comentari per després venir amb la seva peculiar anestèsia. Gracies, però no fa falta. No el tenim aquest problema, senyor Fernandez Diaz, i per més que insisteixi aquest comentari no ens causarà dolor.

Al contrari, ens farà més forts i ens donarà més i més convenciment de que tenim més que mai la raó. El Economista fa uns dies es va fer ressò de l'informe sobre Catalunya que va ser enviat a les ambaixades. Al document és reconeix el dèficit fiscal (o solidaritat o generositat) dels catalans vers l'Estat de 6.910 milions d'euros. La xifra és la mitja (ho diuen vostès, no nosaltres) del dèficit entre els anys 2006 i 2010.

De debò que a vegades sembla que ens esteu posant el camí fàcil però que molt fàcil. Volem votar. Només demanem votar. Senzillament perquè només hi ha una manera de saber d'una forma el més exacta possible quants catalans (que viuen i treballen a Catalunya) dels més de set milions de persones que formem aquest poble volem un camí o un altre. L'endemà, amb el que surti, ja pensarem si tornem tots cap a casa i ho deixem com estava o bé si comencem d'una vegada per totes a escriure tots, junts, el nostre futur.

Avui el que sí sabem és que tot i aquesta fractura social que vostè s'inventa, senyor ministre, 8 de cada 10 catalans (és a dir més de 5 milions de catalans) volen votar. Un 80% de la població que viu a Catalunya vol sortir de dubtes, d'una manera o una altra, en blanc o en negre, junts o separats, amb crisi o sense, lligats o deslligats, endavant o molt més endavant.

La majoria de persones que vivim aquí volem saber que pensa la majoria de persones que vivim aquí... I votar, per més mal que li faci, per més por que els faci a vostè i als seus, és la única manera de treure l'entrellat al que els seus governs (PP i PSOE) ens ha portat.

L'avi matern d'un gran amic meu, molt amic meu, es deia Agustí Sangrà Bruquetas. L'avi patern d'aquest gran amic meu a favor de la consulta es deia Josep Salvat Pié. Tots dos eren franquistes. La mare d'aquest gran amic meu es diu Roser (Maria Rosario al DNI) Sangrà Vives i tota la seva vida ha votat al PP.

A casa d'aquest immens amic meu (li juro que el conec com si fos jo mateix) no hi ha cap fractura i han passat un Nadal fantàstic a taula, tots junts, com cada any. Tota la família parlant de tot amb una normalitat infinita. Exquisida. N'hi ha que pensen d'una manera i n'hi ha que pensen d'un altra i no passa res. Fa anys, molts anys, que és així. Ho parlen com persones quan toca i quan surt a conversa i mai s'han deixat d'estimar els uns als altres. Mai.

Hi ha un munt de persones entestades com vostè a veure fractura social on no n'hi ha, senyor ministre. No hi ha ni esquinç ni res que si assembli, ni res que dugui a cap confusió social. Hi ha un grup de persones d'ordre que volem votar. Que no tenim por de res. Que volem ni més ni menys que escriure un futur a la nostra manera.

Sense lligams, amb optimisme, amb responsabilitat i amb il·lusió. Persones que treballem cada dia moltíssim per anar endavant. Sí que hi ha, i això és ben cert, un grup de persones alterades gracies al missatge que predica de forma constant La Razón, l'ABC, la COPE, Intereconomia, 13TV... Els catalans que només volem anar a votar li ben prometo que estem més tranquils que mai.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
586
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR