e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Febrer de 2014

Gracies Tatiana

Voldria ser capaç d’escriure les paraules més boniques del món per dir-te adéu, en un instant trist, per recordar-te i per donar-te les gracies. Voldria dir-te que dins meu, al meu cor, també porto els somriures d’aquells que trobo a faltar. Voldria enviar des d’aquestes línies una abraçada ben forta al Pou, la veu que m’acompanya sempre que vaig al Camp Nou, i a la teva família.

A les meves classes a ESIC sempre dic als meus alumnes que la vida és un mirall, un joc en el que el somriure fa front a l’adversitat. Els inculco que l’optimisme es transmet sempre, fins i tot per telèfon. La imatge d’una companyia, la primera impressió, és el somriure que hi posa la recepcionista al agafar el telèfon i atendre els clients.

Recordo el somriure que em vas dedicar per telèfon, Tatiana, l’única vegada que vaig tenir el plaer de parlar amb tu, al novembre de 2012. Recordo que havia vist i escoltat el teu somriure moltes vegades a la pantalla petita de casa -i a la ràdio- però que viure’l en directe i amb la teva veu va ser màgic.

Vaig notar el caliu de la teva empenta i vaig agrair les teves paraules d’ànim i força per trobar el meu camí. “Aquest any ja tinc cobert el cercle de col·laboradors” vas dir-me d’una manera exquisida “però truca’m a finals de temporada i parlem per l’any que ve. M’agrada escoltar i conèixer persones amb empenta i ganes de fer coses”.

Em quedaré, entre moltes altres coses, amb aquest record de tu. Amb el caliu d’un somriure que vaig notar a través de la línia telefònica. Amb el caliu d’una empenta que em deia “no deixis d’intentar-ho”. “Si és això el que vols, ves-hi, sense pors”.

Vaig arribar a tu per una reflexió interna que m’he fet a mi mateix als darrers anys: mai no és massa tard per intentar ser allò que vols ser de gran. I jo vull dedicar-me a la ràdio. El teu discurs consistent, optimista, fort i convincent ens ha ajudat a molts a ser millors persones. I aquest és un gran llegat que ens deixes. Per tant per aquest motiu i per molts més el teu record perdurarà en el temps, en la memòria i en els somriures que deixes als cors de tots els que et van estimar.

Després d’anys com a consultor de comunicació el meu present m’ha portat a intentar-ho, a tornar a començar, a viure la vida de la millor manera: com un joc en el que assaborim amb plenitud tots els fets i accions que succeeixen i que assolim. A aixecar-nos una i altra vegada i a no deixar mai de provar-ho.

Posaré de la meva part tot allò que faci falta per dedicar-me al mitjà que em va empènyer a estudiar Periodisme al 1996, la radio, i així t’ho vaig dir. Només em queda dir-te gracies, amb totes les lletres. Seguirem jugant el “joc de la vida”. Intentant ser allò que volem ser de manera que mai no ens puguem dir a nosaltres mateixos que no ho vam intentar.

Gracies pel teu somriure,

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
469
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR