e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

14 de Juny de 2013

El tiet Joaquim

El tiet Joaquim va ser feliç i va lluitar i treballar moltíssim per fer anar endavant la seva família. Era un català fet a ell mateix. Un arquitecte tècnic tot i que a ell li agradava més el nom d’aparellador perquè “és el que s’embruta a l’obra”. Es va deixar la pell treballant a Foment, l’empresa a la que va estar lligat com a professional pràcticament tota la seva vida.

Avui veig i escolto l’Oriol Junqueras als mitjans i em fa pensar molt en el meu tiet. Amb els cosins passàvem la revetlla de Sant Joan a Corbera de Llobregat als anys 80, jo tenia 8 anys, i recordo al tiet tenint cura del jardí de casa seva i jugant al frontó. Sempre ens donava diners per comprar petards però abans ens posava a fer “feina”.

Ens ho feia guanyar: l’ajudàvem a netejar de brossa i matolls del pati i a regar les plantes i flors. Ell em va ensenyar els valors del treball i l’esforç i em va inculcar el valor que tenen les coses que et guanyes per tu mateix, sense l’ajuda de ningú i a pesar de tots els pals que la vida et posa a les rodes.

El llenguatge clar, entenedor i planer en un discurs obvi, sensat i contundent de l’Oriol Junqueras em recorden molt les paraules del meu tiet. Em recorden l’esperit de qui somiava una Catalunya en pau amb el seu entorn. Avui més que mai tenim el dret a parlar sense pors del nostre futur.

El tiet Joaquim em va fer una mica de pare. “La vida és una lluita” va esbotzar en una ocasió. El tiet va ser el primer en fer-me veure als 18 anys que treballar a mitja jornada i guanyar 40.000 pessetes al mes ja era tot un jornal. “Nano, això és mig milió l’any!” em va dir.

El tiet Joaquim era sensat, molt català i discutia i debatia moltíssim als àpats familiars amb el seu sogre Agustí, que era franquista. El tiet Joaquim estalviava molt i va tenir una vida familiar plena. Avui els seus dos fills son homes d’ordre, un és arquitecte, l’altre és geòleg i ambdós han tingut descendència.

Els dos son molt treballadors i estimen el seu país. Catalunya és la seva terra i el català és possiblement la màxima expressió de la seva identitat. El tiet els va educar perquè anessin ben endavant alhora que els inculcava l’estima al seu país. El tiet Joaquim explicava que quan era un nen l’havien “obligat a cantar el cara al Sol” o que “va descobrir el català amb un còmic del Tintín”.

Avui escolto el senyor Junqueras i si tanco els ulls una mica és com si parlés el meu tiet. Tranquil, confiat i molt segur de la certesa, la raó i el seny de les seves paraules.

Tenim més que mai el dret a parlar i el dret a fer-ho democràticament. Tenim més que mai el dret a fer que hagi valgut la pena rebre l’herència dels nostres tiets, dels nostres pares i dels nostres avis. D’escoltar el que van fer els nostres avantpassats i recollir-ho en un procés net i democràtic per preguntar al poble què vol ser quan sigui gran.

L’Oriol Junqueras al marge de la seva estratègia política a ERC i pactes de govern em sembla un home net, una persona que sí m’inspira confiança. Una persona amb un discurs planer que entenc i que em crec. Com creia en els valors que el meu tiet em va deixar com a llegat. Dedicació, responsabilitat, treball en equip, tenacitat, humilitat i optimisme. El meu tiet Joaquim estaria orgullós si em veiés avui treballant a www.lleida.net I sempre deia “endavant, que no tenim contrincant”.

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1530
2
Comentaris afegits 
Lluís Corominas (Sant Sadurní d'Anoia) 30-07-2013 - 20:20
Oh!, oh!, oh. Quin tiet! Venga ya!
Renato Almaraz (Barcelona) 24-07-2013 - 19:38
M'agradaria es fiques en contacte amb mi.
TORNAR