e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 de Setembre de 2014

Jo anava de groc el dia 11. Volia viure l’ambient des de dins. Escoltar el que s’hi deia a la plaça Francesc Macià i copsar la capacitat de convocatòria absolutament transversal d’un petit poble que s’ha unit en aquest desig tant senzill i alhora tan democràtic de votar, de poder expressar amb les urnes un sentiment.

Portem dies i dies escoltant els mitjans, parant atenció a tot allò que diuen uns i altres. Portem setmanes i mesos pensant-hi i avui ja hem assolit una tercera manifestació incommensurable, bestial, pacífica, festiva, alegre, plena de grans i menuts i de gent de totes les classes... De persones que només volen viure en pau. Una manifestació absolutament social, més social que mai a la història d’aquest país. Centenars de milers de persones que només demanen votar.

Una manifestació que s’escapa a tot l’abast del poders fàctics i queda al marge de la capacitat d’influència que molts imaginen per la nostra classe política i els mitjans de comunicació. El moviment és transversal i ve del poble: volem votar tant sí com no.

Per si això no fos poc, mentre alguns tractem d’entendre com hem arribat fins a aquest present, Margallo ens ha obsequiat amb un verb impronunciable.

Demà ho acabem tot això. Ni xoc de trens, ni tercera vía, ni la reforma de la Constitució, ni l’encaix impossible, ni la fractura social... Demà posem fil a l’agulla i signem un contracte mitjançant el qual tots els diners que es generen a Catalunya, que es produeixen a Catalunya, es queden a Catalunya. Tots, sense excepció.

No em val l’argument de la corrupció ni l’argument del “ara no és el moment”. Els corruptes més tard o més d’hora pagaran el seu pecat, la cobdícia. Les nostres memòries a més, també els perseguiran. I pels que diuen que ara no és el moment en realitat volen dir que “mai serà el moment”. A qui pretenen enganyar?

Així doncs, finalitzem el problema d’encaix. Equiparem el model de finançament basc i l’adoptem per Catalunya. Us dic jo que s’acaba el problema i no en tornem a parlar mai més. Uns seguiran dient que Espanya és indivisible, d’altres que Catalunya no és Espanya.

Uns seguirem pensant que tenim identitat, cultura i llengua suficient per saber que som un poble únic, de gent pacífica i molt treballadora. La llengua és identitat, és la nostra màxima expressió i ens vehicula com a poble. Per això el dictador va es esmerçar tant a perseguir la nostra llengua.

El debat seguirà per tots aquells que el vulguin -o el necessitin- alimentar però els diners que es produeixin a Catalunya proposo que es quedin a Catalunya i llestos. Seguiré sabent qui soc i com penso: en català. Seguiré veient que som diferents i treballem molt més que molts que ens diuen que son germans nostres. El meu sentiment seguirà i no em tocareu mai més la butxaca. Demà ho acabem...

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
928
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR