e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 d'Abril de 2014

“La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos”, deia la meva avia Pepita que en pau descansi. Les paraules de Rouco Varela al funeral d’Adolfo Suárez son inacceptables, indignes del càrrec que ha ocupat a l’Església. Segons aquest senyor els atemptats de l'11 de març del 2004 obeïen a "foscos objectius de poder". Ara Espanya es podria trobar, altre cop, en risc de guerra civil.

Benvolgut cardenal, vaig estudiar als Maristes de Sants-Les Corts, col·legi religiós del que guardo bons records. Tots els meus amics de l’escola avui son això que en diem “persones d’ordre”, una proba irrefutable de que vam rebre en conjunt una bona educació, tant a casa com a escola, basada en els valors dels germans maristes i d’alguns professors laics.

Crec en Deu però quan he escoltat el foc del seu discurs al funeral d’Adolfo Suárez he sentit vergonya i fàstic. Vostè m’ha recordat perquè fa tant temps que no vaig a missa, senyor Rouco Varela. Vostè no és un bon cristià. Vostè ha volgut remoure una etapa fosca i ben trista de la història d’aquest país i els seus postulats no poden estar més lluny de la realitat social.

Deixem de mirar enrere, tant enrere, i comencem a mirar tots endavant, que ja va sent hora. Els catalans volem votar i estem actuant amb un càlcul extrem del to, dels gestos i de les paraules. Madrid, amb algunes desafortunades excepcions, sembla que també és capaç de modular un discurs prou educat.

S’ha de tenir molt mala llet per dir el que ha dit vostè el mateix dia en que es compleix el 75é aniversari del final de la guerra. El franquisme va dur a terme fins a 50.000 execucions per sumaríssims i la por va envair la nostra societat. Franco va perseguir als catalans de forma implacable després d’una guerra en la que tots dos bàndols van cometre atrocitats, tots dos, i en la guerra tots hi vam perdre molt. La única diferència avui és que alguns tenen monuments i d’altres han quedat en l’oblit.

Avui, per sort nostra, la realitat és diferent de com la veu vostè. Llegim els llibres d’història per no condemnar-nos a cometre de nou els mateixos errors.

Podem parlar gairebé de tot sense pors -obertament- i plantejar, com s’està fent, una idea de forma clara i, sobretot, civilitzada del què volem ser quan siguem grans. Els catalans som gent pacífica, encara no se n’ha adonat? No hi ha res més pacífic ni més democràtic que votar. Tampoc demanem tant. Només volem votar perquè no hi ha cap més fórmula, no existeix, per conèixer quants volem marxar i quants volen seguir com estem. Quants volem un canvi i a quants ja els està bé l’ statu quo.

M’agrada la religió que cohesiona i que ajuda als més desafavorits, m’agrada aquell que em recorda que Jesús era pobre i generós. M’agrada el capellà de barri que ajuda a tothom que pot. Que lluny estan vostè i els seus de la feina que fan per capil·laritat els capellans per tot el territori. Prengui exemple d’aquests sacerdots de base, dels Maristes, dels franciscans o dels jesuïtes i deixi’s estar de discursos i de política. No crec que sigui conscient del mal que ha fet als seus fidels. Un mal immens.

El més greu de tot és constatar que la seva paraula mai és fruit d’una obcecació, ens al contrari, el seu mot és meditat i fredament calculat. Vostè llegeix fent pauses, mesurant el verb i el predicat, és a dir que tenia tota la intenció.

En aquest país no hi haurà cap guerra civil. Cap! Perquè vivim a una societat democràtica en la que les persones parlen. Convergència comença a parlar amb el PSC i el PP des de Madrid comença a parlar de finançament i això que fa dos anys Mariano Rajoy li va dir a Mas que de cap de les maneres...

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
893
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR