08 de Setembre de 2016

PDC, el partit sense nom

Mal fineix qui mal comença. El Ministerio de l’Interior ha rebutjat per segona vegada i definitiva la inscripció del flamant PDC al registre de partits polítics, per la qual cosa no podrà concórrer a cap cita electoral. Aquest previsible desenllaç representa una ensulsiada col·lectiva per als exconvergents, que han donat inquietants i reiterades mostres d’improvisació, amateurisme i manca de sentit comú en tot aquest procés.

Malgrat que no se n’ha fet gaire sang, és ben sabut que el congrés de liquidació de CDC, i de fundació del nou Partit Demòcrata Català, celebrat el passat juliol, va ser un autèntic guirigall. De fet algunes escenes, com el sainet en la tria del nom, semblen extretes d’un espectacle de La Cubana.

Sols cal recordar que la direcció, es va gastar inútilment més de 30.000 € en elaborar dues propostes—’Més Catalunya‘ i ‘Catalans Convergents’— que no es van sotmetre a la votació pel malestar que van generar entre els associats. Posteriorment, després d’un esperpèntic debat bizantí, ‘Junts per Catalunya’, ‘Partit Nacional Català’ i ‘Partit Demòcrata Català’ van arribar a la ronda final. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president de CDC, Artur Mas, van optar per ‘Junts per Catalunya’ a la primera votació, i per ‘Partit Nacional Català’ a la segona. Però al final van haver d’empassar-se el que no volien. Alguns testimonis del moment han afirmat que es van quedar de pedra. Les seves cares semblaven rostres presidencials caiguts del Mont Rushmore.

Els associats del PDC han demostrat tenir molt poca vista o sentit polític en l’elecció del nom. Primer perquè ha fet emprenyar, amb tot la raó, a la gent de Demòcrates de Catalunya que els haguessin pogut acabar portant el cas als tribunals. En segon, perquè en el context de la UE, associar els termes “partit”, “democràcia” (o algun dels seus derivats) amb una organització de caire nacionalista, no fa més que aixecar suspicàcies internacionals. Per exemple, a Brussel·les i a la Haia, recorden prou bé el sinistre Partit Democràtic Serbi fundat per Radovan Karad?ić. I és clar que no té res a veure amb el PDC, però el nominalisme en política sol ser important.

I en tercer i definitiu, estava cantat que el Ministeri de l’Interior no l’autoritzaria perquè el desembre passat ja es va refusar la inscripció del Partit Demòcrata de Catalunya, organització inspirada per l’històric militant independentista Jordi Casacuberta i que havia intentat registrar l’activista David Lloret.

A més, tampoc haguessin pogut utilitzar l’acrònim PDC perquè el té registrat Antonio Ortiz Onteniente, únic regidor del PDC oficial i legalitzat, és a dir, el Partido Demócrata de Colmenar de la Oreja, municipi de la comunitat de Madrid.

I l’altra opció que havien pensat, canviar PDC per PDCat, resulta que tampoc era factible perquè correspon a Pàtria i Dignitat, marca registrada per Roger Granados, Sandra Lomas i Rut Carandell. Els tres són membres de Reagrupament, el partit fracassat de l’exconseller Joan Carreteto avui adherit al PDC i erigit en incipient oposició interna, des que el dirigent reagrupat Ignasi Planas va disputar el càrrec de coordinador general a Marta Pascal, contra la qual va perdre estrepitosament.

Tanmateix el millor que li ha pogut passar als exconvergents és que el Ministerio del Interior els hagi denegat la inscripció. Així tindran l’ocasió de buscar un nom més afortunat. Perquè en política també el nom fa la cosa.

Ara bé, si continuen per la via del ridícul -com amb la qüestió del nom- o de la inconsistència -com denunciar que ERC prioritza l’eix social al nacional i que ja pensa en un altre tripartit només pel fet de manifestar-se al costat de la CUP i Podem en un acte de la Diada a Sant Boi- el millor que podrien fer és estalviar-se la pensada, plegar veles i anar-se’n cap a casa. Perquè tot indica que acabaran fent la mort del poll.