23 de Novembre de 2016

Els dos Santiagos (Vidal i Espot)

 De tots els independentistes perseguits per la Fiscalia espanyola (Forcadell, Mas, Coma, Ortega, etc.) n’hi ha dos que destaquen perquè han estat acusats sense estar en l’exercici de cap càrrec públic.

Un és l’actual senador d’ERC Santiago Vidal, que en el moment de ser sancionat encara exercia de jutge. La seva falta fatal va ser dedicar el seu temps lliure a redactar un projecte de constitució per a la República Catalana. El Tribunal Suprem acaba de confirmar la inhabilitació de tres anys que li va imposar el CGPJ per una suposada "ignorancia inexcusable en el cumplimiento de los deberes judiciales". Es veu que depèn de l’ofici que es tingui, Espanya no permet que un dediqui les seves estones de lleure al que li plagui en gust fer. No és això l’essència del totalitarisme?

Fa pocs dies, en el ple del Senat, el magistrat ha plantat cara al president espanyol mentre qüestionava si a l'Estat existeix la separació de poders -posant el seu cas com a exemple- i si la "via judicial" és l'adequada per afrontar el plet català. Vidal ha lamentat que "debatre amb companys i escriure un text jurídic sigui "sancionable a Espanya".

L’altre és Santiago Espot, el president de Catalunya Acció, que és fins el moment l’únic civil (no és electe ni té cap càrrec oficial) encausat i imputat des que va començar el procés sobiranista.

El seu únic delicte segons la Fiscalia va ser redactar el manifest “Per la xiulada a l'himne espanyol i al rei Felip de Borbó” difós poc abans de la final de Copa entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao que es va jugar al Camp Nou el 30 de maig de 2015. El manifest va ser signat per dotze entitats sobiranistes i secundat per prop de 100.000 aficionats catalans i bascos que van fer la xiulada més gran i monumental que es recorda. Va ser un espectacle esportiu i polític, digne de figurar al llibre Guinness dels Rècords, que va ser retransmès en directe a tot món. Ha estat la mostra més inapel·lable de rebuig que ha rebut un Borbó des de 1931, com a mínim.

La reacció no es va fer esperar i a la mitja part del partit el govern espanyol va anunciar que es prendrien accions contundents contra els organitzadors de la protesta. Al cap de dos mesos es van imposar multes de 90.000 € a Santiago Espot, 100.000 € a Catalunya Acció, i 70.000 € a cadascuna de les altres onze entitats signants del manifest.

Però encara no n’hi havia prou per donar escarment. Es volien penes de presó. Per això ara l’estat vol jutjar i condemnar a Espot únicament per haver-se atrevit a pensar, escriure i xiular. El seu procés judicial es pot qualificar com a kafkià: si el 1833 Larra ja es queixava del “vuelva usted mañana” típic dels funcionaris madrilenys, Espot ha hagut d’escoltar “vuelva usted la próxima semana” de tot un jutge de l’Audiència Nacional de Madrid perquè se l’havia citat a declarar sense tenir accés previ a l’expedient del sumari! Curiosament aquell dia, com units pel destí, Vidal fou l’únic càrrec electe que va acompanyar Espot a l’Audiència Nacional.

Un setmana més tard Espot va tornar a l’Audiencia i, per patriotisme i dignitat, es va negar a donar explicacions a fiscal i jutge. Ara com ara, és l’única persona que ha estat insubmisa davant la justícia espanyola, ja que tot i presentar-se davant l’Audiència Nacional es va negar a declarar, al no reconèixer l’autoritat del tribunal, i perquè assegura que amb la instrucció de la causa se li vulneren els seus drets fonamentals a l’opinió i l’expressió.

Ara que els dirigents del procés estan parlant obertament d’actuar “sense por”, de “desobediència”, de “plantar cara”, de “marxar” i “fer-ho” fins a les últimes conseqüències, farien bé de prendre bona nota de l’exemple de fermesa, determinació i coratge que han demostrat Espot i Vidal. Amb més gent com aquests dos Santiagos, segur que cierra España i Catalunya guanya.