11 de Maig de 2010

Zapatero, tenim un problema

La Unió Europea no es refia de Zapatero. Només quatre dies desprès d’anunciar el seu pla per ajustar l’economia a les exigències europees, els seus ministres el van desmentir diumenge en anunciar a corre-cuita més retallades en la despesa i més mesures d’estalvi per acontentar les exigències dels grans motors econòmics europeus (Alemanya i França), que no volen que l’economia espanyola els exploti entre les mans com ha passat amb Grècia. La situació espanyola i la grega no són comparables, però si ho són la ineficàcia dels seus governs i sobre tot la incapacitat de Zapatero per afrontar la crisi. No és pot fer de la improvisació constant la única solució davant els problemes. Tampoc els subsidis poden ser la única arma per enfrontar-se a l’atur. Cal actuar, i amb contundència. Cada dia que passa és un dia perdut que obligarà a més retallades, a més sacrificis i a fer més esforços amb menys recursos.

Des d’Unió Democràtica ho tenim clar. Cal una reforma del mercat laboral. Per això demanem a govern i sindicats un exercici de responsabilitat. Si no s’aconsegueix, cal que el govern traslladi al Congrés aquesta responsabilitat. Més de quatre milions d’aturats demostren, sens dubte, que cal canviar el règim laboral actual, que ens ha dut a aquesta dramàtica i insostenible xifra de desocupació. En segon lloc, cal fomentar la creació de llocs de treball. El govern ha destinat -i ho continua fent- tots els seus recursos als subsidis i oblida que no hi ha millor ajuda per a la desocupació que oferir llocs de treball. En aquest àmbit, la política del govern Zapatero a Espanya i la del govern tripartit a Catalunya han estat insuficients i erràtiques perquè mai ha existit un pla definit i concret d’actuació. Finalment des d’Unió, i des de CiU, reclamem una reforma en profunditat de l’Administració que aprimi notablement la seva despesa.

No són suficients els gestos de maquillatge del govern perquè, una vegada més, només són actuacions per acontentar la galeria, però que no ataquen el problema de fons: una administració pública inflada, sovint per afavorir interessos de partit per davant dels interessos de país.

Nosaltres, i ara també Europa, estem cansats de la deriva de Zapatero, que primer negava la crisi, que desprès venia fum i la minimitzava, i que finalment és veu desmentit pels membres del seu propi govern que neguen amb accions el que ell afirma amb paraules només quatre dies abans. La situació és greu, però encara som a  temps de superar-la si hi ha ganes, coratge i idees per fer-ho. No n’hi ha prou, amb una nova declaració d’intencions tan optimista com poc realista a les que ens té acostumats Zapatero. Cal prendre mesures abans que la situació empitjori més. Ningú no diu que sigui fàcil, ningú no diu que sigui popular, però sí afirmem que no fer-ho ens aproparà encara més a l’abisme. Sabem que ara toca que ens estrenyem tots el cinturó, i ho hem de dir –i no com fa Zapatero que només comporta més incertesa i menys credibilitat dins i fora, davant la societat i davant tot Europa. Un luxe que no ens podem permetre per més temps.