e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Juliol de 2009

Ara a les portes del mes d’agost, quan l’activitat política i econòmica del país queda latent per les vacances, cal subratllar el principal problema que preocupa els ciutadans i que es perllongarà en el temps per la seva gravetat i per la mínima capacitat d’acció dels nostres governs: la crisi econòmica i l’atur. L’enquesta del CIS, feta pública ahir, subratlla aquesta preocupació.
 
Una vegada tancat el finançament amb el debat de divendres al Parlament i amb el convenciment que l’acord incompleix l’Estatut, cal passar pàgina i afrontar els problemes quotidians que angoixen els ciutadans: atur, crisi, liquiditat, destrucció de llocs de treball, paràlisi dels sectors productius... Val a dir que la resposta del govern ha estat insuficient, intranscendent i irresponsable en molts aspectes, com ho posa de manifest el fracàs del diàleg social entre empresaris i sindicats.
 
Zapatero ha tornat a fer del maniqueisme el seu puntal polític en condemnar i demonitzar la classe empresarial afirmant que persegueix l’acomiadament lliure, afirmació falsa i tendenciosa. No és pot confondre l’opinió pública amb aquestes manifestacions. Els empresaris -com també Unió Democràtica- demanen la reforma del mercat laboral per aconseguir l’anomenada flexiseguretat. És un pas imprescindible per dinamitzar l’economia, per reactivar la generació de riquesa, i per donar alhora estabilitat laboral als treballadors, especialment als joves.
 
Zapatero oblida que governar és prendre decisions i que no pot acontentar tothom. Ara, quant l’atur s’ha disparat, cal reactivar el mecanismes que permetin i facilitin la creació de llocs de treball. I, en canvi, el govern ha decidit culpar els empresaris de tots el mals per evitar l’enfrontament amb els sindicats, que l’han amenaçat amb la convocatòria d’una vaga general.
 
No és així com aconseguirà Zapatero que l’economia és reactivi. En els moments difícils és quan cal ser valent, i el president del govern no ho és. Continuen passant els dies, les setmanes i els mesos sense que afronti les reformes estructurals necessàries. El govern s’ha quedat sol i és presoner dels sindicats. S’arronsa i els obeeix sense tenir en compte la realitat social. Zapatero no es pot amagar darrere d’un diàleg social fracassat per no prendre decisions. Fer una critica ferotge a la CEOE pot acontentar els sindicats, però no serveix per generar ocupació, i alleugerir així la crisi.
 
Mal futur ens espera quan qui governa tem més una vaga general a que continuï creixent la llista de quatre milions d’aturats.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1114
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR