06 d'Octubre de 2008

Les notícies econòmiques (dolentes) ens envolten. Cada dia la paraula crisi apareix a la primera plana de noticiaris i diaris. No son ni volem ser catastrofistes però l’atur es dispara, les entitats financeres de mig món són a la corda fluixa, la inflació no millora i les perspectives no apunten a cap solució en un futur immediat. A casa nostra toca també parlar dels pressupostos generals de l’Estat per al 2009. Hi ha qui pensa que és un tema que ens agafa de lluny, amb unes xifres de diners tan elevades que fa difícil poder-les imaginar. Són dades macroeconòmiques denses molt allunyades de la nostra cartera diària, del nostre cistell de la compra, o dels ajuts -grans o petits- que les administracions poden aportar a les nostres llars. S’oblida, tot sovint, que són aquests pressupostos els que facilitaran més o menys recursos a les prestacions socials, els que donaran continguts reals a les inversions en infraestructures o els que finançaran la sanitat i l’educació. També seran els que permetran un millor finançament per a Catalunya.

Per això no s’entén que davant una crisi de magnitud encara no delimitada, el govern de Rodríguez Zapatero no doti els seus pressupostos de mesures suficients per fer front a aquesta difícil situació que es perllongarà, en el millor dels casos, durant el proper any. Zapatero i el seu equip econòmic presenten unes xifres que podrien ser discutibles en cas de tranquil·litat econòmica, però que resulten totalment insuficients ens temps de maregassa borsària i financera. Esperem que el PSC no doni suport als números del ministre Solbes pel simple fet de pertànyer al mateix grup parlamentari.

Si el PSC votés a favor uns pressupostos que no contemplen el nou finançament de Catalunya seria una pèssima noticia pel país. Agradi o no agradi, el nou finançament no pot deslligar-se dels comptes de l’Estat. Per això, serà un bon moment per mesurar l’actitud dels socialistes catalans i del govern de la Generalitat. En el moment del vot a Madrid es veurà si l’executiu de Montilla defensa o no els interessos de Catalunya i si està sotmès o no al PSOE. Ara toca demostrar la unitat de les forces polítiques catalanes en el Congrés. Ara és el moment de fer-ho.