08 de Febrer de 2010

Vegueries a ritme de nyap

Un dels símptomes de les acaballes d’un període -ja de per si insostenible- és l’ús de les fugides cap endavant. Quan els problemes desborden l’interessat que no sap trobar solucions, sovint opta per fer més gros l’embolic i obre nous fronts o fa més gran el que ja té.

Aquesta incapacitat, pèrdua de rumb i de confiança i aquesta manca de sintonia del govern tripartit amb la societat és el que ha portat l’executiu Montilla a treure a corre-cuita la llei de vegueries. El que havia de ser la culminació d’una aspiració històrica del país, feta amb  consens i pensada pel seu bon funcionament,  ha quedat reduïda a un nyap.

El tripartit ha oblidat una vegada més la societat. En plena crisi econòmica, amb problemes molt greus en milers i milers de famílies catalanes, no és el moment de llançar cortines de fum per amagar la inacció governamental. La llei de vegueries presentada pel tripartit ho és. S’ha errat en el moment. Però s’ha errat també en la forma, ja que no s’ha buscat el mínim consens necessari per impulsar la llei. Per no tenir, ni tan sols tenen la conformitat dels seus propis correligionaris. Ja hem pogut escoltar nombroses veus de destacats socialistes catalans que s’hi oposen.

I si ni els socis del tripartit fan pinya amb la seva proposta, no cal dir que la resposta de gran part de la societat també ha estat de desaprovació. La llei de vegueries del tripartit ha provocat, no només el desacord, sinó un gran enuig a gran part del territori. No agrada ni a Lleida, ni a la Vall d’Aran, ni defineix les capitals, ni tan sols dóna un nom concret a la vegueria de les comarques de Tarragona. És un nou exemple del llançar la pedra, amagar la mà, i mirar com la baralla creix mentre el instigador es renta les mans. D’això, també es diu irresponsabilitat. És, doncs, una fugida cap endavant per desviar l’atenció i que, a més, suposa un nou motiu d’irritació.

No contents amb molestar els propis afectats, el tripartit també ha aconseguit irritar el govern central, malgrat compartir el mateix color. L’executiu Zapatero ja ha deixat clar que no sabia res de la proposta catalana i que, òbviament sense parlar-ne i sense arribar a un consens, la llei plantejada pel tripartit ultrapassa les competències de la Generalitat, perquè suposa modificar la divisió territorial de l’Estat en el seu concepte (canvi de províncies per vegueries) i en els seus límits geogràfics. Em deixa perplex la pretensió del tripartit d’arribar a un consens sense parlar amb els interlocutors ineludibles i obligatoris.

Per tot això, a Convergència i Unió ens oposem a la proposta de llei de vegueries del tripartit. Raons, no ens en falten. No és el moment, ni són formes, ni té consens, ni ha tingut en compte la voluntat del país. És una fugida cap endavant que tindrà com a resultat final una nova ensopegada d’aquest malgovern del tripartit que ens ha tocat patir.