25 de Gener de 2010

El simplisme i la simplificació amaguen moltes vegades la incapacitat de decidir i la por a afrontar situacions difícils. Ho veiem aquests dies en dos temes: Ascó i Vic.

En la ciutat de la Ribera d’Ebre la polèmica ha sorgit per la possibilitat d’instal·lar-hi un magatzem de residus nuclears. Des d’Unió Democràtica ens hi oposem frontalment. Primer, perquè així ho vam defensar al Parlament de Catalunya. Segon, perquè les Terres de l’Ebre han estat molt maltractades i poc compensades i no permetrem que això continuï així .

L’altre tema polèmic dels darrers dies ha estat Vic per la decisió del seu ajuntament, en general, i del seu alcalde, en particular, de demanar a l’Estat què han de fer davant la immigració il·legal. Vull deixar constància del meu suport absolut a l’actuació de l’alcalde de Vic i a l’exemplar política d’integració i de cohesió social, de la qual ha donat mostra la capital osonenca.

Vull remarcar que en els dos casos s’ignora el problema de fons. És indiscutible que tenim un problema amb la immigració il·legal i que l’hem d’afrontar. No arreglarem res qualificant de racistes o de xenòfobs a qui demana respostes davant les contradiccions de la llei d’estrangeria amb la llei de règim local. Que és vulgui ignorar el problema no el fa desaparèixer; ans al contrari no fa més que alimentar-lo de forma soterrada. Cal evitar-ho, cal definir amb tota claredat i precisió les actuacions que des de les administracions locals es poden fer o no. És el que ha fet l’Ajuntament de Vic, una població modèlica en l’acollida, la integració i la cohesió social de la immigració. Qui ha qualificat de racista o de xenòfob al seu alcalde o bé és un ignorant absolut de la realitat de la vila o bé ha actuat de mala fe.

També en el tema que és planteja a Ascó cal posar fil a l’agulla. Unió s’oposa fermament a que hi hagi un magatzem de residus nuclears a la zona i a Catalunya. Una altra cosa és la necessitat d’un debat sobre l’energia nuclear. Cal estudiar les necessitats energètiques futures del nostre país i quines seran les fonts a utilitzar. El futur energètic condicionarà el model de societat que volem. Cal que siguem capaços de plantejar-ho i d’oferir solucions.

El president del govern, Rodríguez Zapatero, ha optat un cop més per amagar el cap sota l’ala i per no afrontar una disjuntiva que li és incòmoda. No és així com se solucionen les necessitats d’un país. Governar vol dir decidir el que es creu el millor pel país, no actuar segons aconsellen les enquestes. Zapatero no ho ha fet ni amb la immigració ni amb la política energètica. Malauradament no és l’únic. Tampoc Montilla ha sabut decidir en el cas del incendi d’Horta de Sant Joan. Malgrat les evidències, malgrat la demostració de la mala gestió dels consellers d’Interior i de Medi Ambient en aquell luctuós episodi, el president Montilla no s’ha atrevit a destituir Saura i Baltasar. És una prova més que Montilla és un president còmplice i ostatge dels errors dels seus consellers.