09 de Juny de 2009

Unes eleccions per pensar

L’endemà de les eleccions, de qualsevol, hi ha ressaca. Sigui quin sigui el seu resultat, tots els partits i la ciutadania tenim ressaca, poca o molta. Ho dic en un to positiu  -que consti- i no pas en un sentit pejoratiu. Dilluns, quan escric aquest article, ha estat un dia de reflexió, d’anàlisi, de comentaris de part de la ciutadania sobre les eleccions, en el cafè, en la feina, amb les amistats, amb la família, etc.  Sens dubte, aquestes eleccions no han deixat indiferent a ningú.

Si durant tota la campanya electoral la indiferència era el to i el sentir de molts ciutadans i ciutadanes del nostre país, -també de l’Estat, i per suposat d’altres països d’Europa-, avui cal fer una reflexió profunda sobre molts aspectes de les eleccions de diumenge.

La primera, òbviament és sobre l’abstenció, que ha de ser una de les principals preocupacions dels polítics i dels partits. No podem permetre que l’abstenció i el no votar sigui un comportament habitual dels nostres conciutadans. El fet que governin a Catalunya i les Illes els que no han guanyat les eleccions pot explicar l’augment de l’abstenció a les dues comunitats. I si, pel que fa a Catalunya, li afegim la gestió del Govern, es pot afirmar clarament que el tripartit genera desafecció en el nostre país.

Un segon aspecte, no menys important, és la crisi econòmica. No pas perquè s’hagin fet unes eleccions, hem deixat d’estar en crisi. La continuem tenint. I hem de lluitar-hi. Calen mesures que es poden dur a terme si es vol. Però manca voluntat i capacitat dels què manen... aquí i allà.  Per això, a Unió i a CiU no ens cansarem de demanar amb urgència un pacte d’Estat del govern i de les forces polítiques i socials.

Un tercer aspecte és el dels resultats electorals de cadascuna de les formacions polítiques. Tots farem la nostra lectura, evidentment en positiu. Ara, hi ha dades que són incontestables i que no es poden contradir. L’augment de vots i de percentatge és la millor dada per analitzar aquests resultats. I només CiU compleix aquesta condició en la política catalana.

Un quart aspecte passa, necessàriament, per l’actitud d’alguns partits en la campanya. Sense cap ànim de retreure res a ningú, però si de deixar-ne constància, queda clar que no han funcionat els mecanismes de la por, i tampoc les actituds i missatges més en clau de destrucció de l’adversari que de defensar i d’aportar propostes per a Catalunya en una Europa cada cop més exigent amb nosaltres, més pròxima i més influent en el dia a dia.

Finalment, una última reflexió. Tinc la sensació que avui –ahir pel lector- han començat dues campanyes electorals.... la de les eleccions catalanes, i la de les espanyoles. Pel que fa a Catalunya, CiU treballarà perquè els vents de canvi es facin realitat i perquè el nostre país recuperi la confiança i el prestigi perduts d’ença que governa el tripartit.