26 de Maig de 2009

Una setmana ben distreta...!!

Tenim un altre episodi de submissió i d’obediència del nostre govern cap el PSOE. Finalment la Generalitat pagarà –aportarà- els 500 euros que li diuen els socialistes de Madrid per la compra de vehicles. A banda que ara el govern torna a tenir problemes entre ERC i ICV-EUiA per l’ajut a la compra de vehicles en funció del grau de contaminació. Vaja!, és tot un exemple de coordinació, fortalesa i iniciativa del nostre tripartit. Però, al final, qui mana és el PSOE, i malgrat els escarafalls dels socis, qui imposa la seva voluntat són els socialistes de la ‘meseta ibérica’.

Anem a pams. El nostre país té un important teixit productiu que necessita de l’ajut i del suport del govern. Imaginem que si per un sector hi tenim tantes divisions i problemes, difícilment els altres poden esperar alguna iniciativa al seu favor.

Però no patim perquè ara el president Zapatero ja s’ha descarat del tot. Andalusia serà qui arrancarà el nou model de creixement. Suposo que seguirà sent amb l’ajut del govern. Que consti que no tinc res a dir-hi! És legítim que es polítics manifestem els nostres posicionaments i les nostres preferències. El que val la pena retenir d’aquesta informació és que Zapatero sempre tindrà més predisposició cap a Andalusia que cap a Catalunya. Legítim, però també cal que es permeti la discrepància, des del respecte i des de la crítica política.

Atesos aquests fets, per a nosaltres, ¿quina credibilitat té, o pot tenir Rodriguez Zapatero i els socialisme –espanyol i català, perquè és el mateix-?

Difícilment pot tenir resposta aquesta pregunta que no sigui la de CAP! I per adobar la setmana, tenim que els socialistes ja pensen en un acte amb el PP a Catalunya. Genia! El que faltava! Veiem dia a dia com els socialistes van renegant, poc a poc, del seu pacte tripartit. Caldria que algú revisés el pacte del Tinell i el pacte tripartit, on perjuraven les esquerres que mai pactarien amb el PP. I ara ja fan les primeres passes. ‘Donde dije digo, digo Diego’.
 
Ja ho deia en Josep Pla (més o menys...!) el que més s’assembla a un espanyol (també el català) de dretes, és un espanyol (també el català)  d’esquerres...

I el país, a patir.....