23 d'Octubre de 2012

Diumenge hi va haver eleccions al País Basc i a Galícia. Són eleccions i escenaris diferents si els comparem amb la situació de Catalunya. En tot cas, els resultats dels comicis de diumenge només tenen un punt coincident: la davallada del socialisme. Aquest denominador comú té una repercussió en la política espanyola, perquè determinen la feblesa socialista i el reforçament del PP. Això no és positiu perquè a la democràcia sempre li convé un cert equilibri, uns partits forts consolidats com a alternativa de govern, i els resultats de  diumenge no ajuden a enfortir el procés intern del partit socialista  espanyol.

D’altra banda, vull subratllar la satisfacció d’Unió Democràtica pels resultats obtinguts pel PNB. No debades portem més de vuitanta anys de relació amb aquest partit basc i, per aquest motiu, ens satisfà que torni al govern. Són més de vuitanta anys d’amistat.
També cal remarcar que, per primera vegada, Euskadi ha fet les eleccions amb normalitat democràtica i en pau. Ho celebrem. Els resultats demostren, a més, que hauria estat un gravíssim error la il·legalització de Bildu com a força política, perquè s’hauria privat de veu i de vot a gairebé a 300.000 ciutadans.

Tot i que la campanya basca i catalana són diferents, cal destacar que al País Basc ha tingut èxit la síntesi entre l’agenda nacional i la social i econòmica. N’hem de prendre nota de cara a les propostes electorals de CiU per a les eleccions del 25-N. De fet aquesta síntesi ja la portem a terme quan reiterem sovint que només hi ha un full de ruta que contempla alhora el progrés nacional i la resolució dels problemes dels catalans incrementats per la crisi i l’atur. Només hi ha, doncs, una agenda, que inclou els aspectes socials, econòmics i nacionals. L'èxit basc ens ha de reforçar, per tant, en la nostra posició.

En l'àmbit espanyol, el mapa electoral que es desprèn d’aquestes eleccions a Galícia i sobretot al País Basc hauria de fer pensar, i molt, als que permanentment identifiquen l’Estat amb una única nació. Aquesta afirmació no concorda amb la voluntat de la majoria de ciutadans del País Basc i de Catalunya. La multitudinària manifestació de l’Onze de Setembre ha ha deixat ben palès.

Cal que a Espanya s’entengui que com més gran és el menyspreu, com més  forta és la pressió d’Espanya en una direcció recentralitzadora i uniformadora, més alta és la resposta i l’autoafirmació de les nacions diferenciades i més ferm el suport dels ciutadans a les forces polítiques nacionalistes. Sempre hem remarcat la plurinacionalitat de l’Estat i mai hem considerat que calgui identificar-lo amb una sola nació. Amb la seva actitud contrària, el PP -però també el PSOE- fan més difícil la convivència.

Josep M. Pelegrí, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya