20 de Juliol de 2009

Hi ha dues coses que no és poden negar al tripartit. La primera és que és capaç de vendre qualsevol cosa per tal de mantenir-se en el govern. La segona és que ho sap vendre bé, molt bé. Ara contemplem un dels més cars espectacles de venda de fum del tripartit: el nou finançament.

Reconec que és difícil fer-se escoltar davant l’allau de propaganda i de cridòria del tripartit, però deixeu-me que ho intenti. Les xifres de les quals presumeixen socialistes, Esquerra i Iniciativa no apareixen enlloc, en cap dels documents, en cap paper oficial. Són només paraules, números que no se sap d’on surten. És una certesa que el finançament, per no complir, no compleix el que fixa l’Estatut, ni en quantitats ni en els terminis d’aplicació.

Ens diuen que des de CiU volem aigualir la fita aconseguida. No és cert. Simplement contraposem el que diu l’Estatut amb el que diuen haver obtingut els del tripartit. La diferència és inequívoca i perjudicial per a Catalunya. Si no fos així, si l’acord fos realment bo i substancial, per què no suprimeix el govern tripartit el cèntim sanitari de la benzina que grava els catalans i no a altres ciutadans de l’Estat? Si el finançament fos mínimament raonable, perquè el govern tripartit no elimina el impost de successions, com ha fet el govern de la comunitat de Madrid? La resposta és senzilla: perquè amb el nou finançament Catalunya continua escanyada econòmicament i segueix sense tenir prou recursos per afrontar a les seves necessitats.

És greu que el tripartit hagi acceptat un finançament que incompleix l’Estatut, però ho és encara més que no ho reconegui, que vulgui fer passar el clau per la cabota, un engany que hipoteca el futur dels catalans.

La propaganda del tripartit vol convèncer del contrari, però un engany repetit mil vegades mai esdevé una veritat, sinó només mil enganys. És qüestió de temps. Quan no arribin els diners per fer front a les necessitats de Catalunya, quan els impostos ja esmentats continuïn vigents mentre són eliminats o no implementats en altres zones de Espanya, quan la llei de dependència segueixi sent lletra mullada per manca de recursos, l’acord de finançament del tripartit quedarà retratat com el que realment és: una enganyifa.

Per això CiU s’hi oposa. No volem que el futur de Catalunya quedi ofegat per un mal acord. Té raó el conseller Castells quan diu que CiU sempre ha estat present en totes les decisions que han afectat la construcció de Catalunya. Per això, no ens podem sumar a  un acord, que és millor que l’anterior però que no és un bon acord i que redueix el que Catalunya i els catalans ens vam atorgar en referèndum. És qüestió de temps el desemmascarar l’enganyifa.