e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 de Novembre de 2009

Un cap de setmana surrealista

Aquest cap de setmana hem assistit a veritables actes dignes de ser analitzats políticament per la traspua de surrealisme que comporten. Anem a pams: dissabte al mati, van proclamar Joan Herrera cap de llista de IC-V  al Parlament de Catalunya per a les properes eleccions. Vull comentar les seves primeres paraules i no pas la seva proclamació, perquè cada partit és i ha de ser sobirà per designar qui cregui més oportú per encapçalar la llista a les properes eleccions catalanes.

Ara, sí que és destacable la seva ferma aposta per la reedició del tripartit. Si aquesta formula hagués estat bona per a Catalunya, acceptada per la gent, amb resultats visibles de l’obra de govern, encara podria entendre la seva proclama. Però costa entendre-la quan el tripartit fa aigües per tots els costats, quan són incapaços de presentar amb coherència un programa únic de govern –be, perdó, el van presentar, però després no li fan ni cas-,  quan no tenen un projecte de país compartit, en definitiva, quan no saben el que tenen entre les mans.

No li va costar gens al president d’ERC, Joan Puigcercós, explicar a Joan Herrera que això del tripartit ja es veurà. Dependrà dels resultats electorals,  (i de l’interès de ERC en el moment, penso jo!), i ja es decidirà quins pactes es fan, i quins són possibles. Indirectament, però, el subconscient li va fer dir que la fórmula del tripartit ja no es pot insinuar. Fins i tot, ERC ja sap que el tripartit ha estat una aliança gens necessària, gens fructífera i gens profitosa per a Catalunya. Ja no serà la seva aposta per al futur. Benvinguda la reflexió, encara que sigui indirectament. Moltes catalanes i molts catalans la comparteixen. Cal que la ciutadania parli el dia de les eleccions, i quanta més gent vagi a votar, millor! Així sabrem, tots plegats quina és la seva voluntat. I a partir d’aquí, a fer país, que prou que ho necessita.

El tercer episodi de surrealisme del cap de setmana és atorgat al “gran” Zapatero. Quin art de fer política! ‘Que faena!’, que diuen. Fa un xou mediàtic, al  més pur estil “jollybut”. Presenta, teòricament, una futura llei d’economia sostenible a bombo i plateret, a l’estil benvingut Mister Marshall. Si algú recorda la pel·lícula, al final els cotxes passen tan de pressa que no s’aturen. Tanta il·lusió per preparar i, després, passen de llarg! No es lògic que, amb la crisi que hi ha, un partit presenti, amb orquestra inclosa, una llei, per molt important que sigui. ¿Ha de ser una festa amb catifa vermella la que emmarqui una profunda preocupació per la situació actual? Crec, sincerament, que no. Si volien fer un acte de fortalesa i de suport a ZP, caldrà preguntar-se primer per què. Potser no són ni estan tan forts i tan segurs d’ells mateixos. També el subconscient els traeix. Necessiten fer-se els valents i dir que són molt bons davant dels últims episodis de la seva desastrosa gestió: comencen per la crisi i acaben, de moment, amb l’episodi de l’”Alakrana”.

Sort que el cap de setmana ja s’ha acabat!

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1120
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR