19 de Febrer de 2013

Demà comença el debat de política general al Congrés dels Diputats, un debat en el qual haurem de fer balanç del primer any de govern del Partit Popular. Malauradament no pot ser més negatiu ja que els incompliments han estat una constant de la seva acció de govern així com la seva incapacitat manifesta per emprendre mesures que generin ocupació i que, per tant, serveixin per lluitar contra l’atur. La crisi econòmica i l’atur seran precisament les prioritats de la intervenció de dimecres del president del grup parlamentari català, Josep A. Duran i Lleida.

Malgrat el que es vulgui vendre des del govern del PP, els fets són d’una evidència palmària i l’únic que ens indiquen és que si hi ha algú que ha apujat els impostos de manera descarada i en tots els àmbits en els darrers dotze mesos és el govern del PP presidit per Mariano Rajoy.

Cal destacar, també, en aquest balanç tan negatiu la implacable i contundent política antisocial del govern del PP que ha reduït substancialment les transferències a les comunitats autònomes quan són les autonomies les responsables de les polítiques socials (sanitat, educació, dependència...). Especialment negativa ha estat la relació que ha mantingut el govern del PP amb Catalunya amb una constant voluntat d’envair competències i de generar conflictes dins de la seva política recentralitzadora que vol llimar l’àmbit d’actuació de l’administració de la Generalitat, sigui en la llengua, en l’economia, en l’educació o en el comerç, per posar només uns exemples.

Ha estat un any en el qual darrerament els casos de corrupció també s’han escampat com la pólvora. Calen respostes ràpides i contundents per part de totes les formacions. Tampoc l’actuació del govern del PP ha estat un exemple de transparència i de rapidesa de reflexos. Caldrà abordar-ho per donar respostes a una preocupació i indignació creixent de la societat que exigeix respostes eficaces per acabar amb actuacions i sospites que l’únic que aconsegueixen és distanciar i desprestigiar la política davant la societat.

És, doncs, un balanç decebedor en tots els àmbits. L’atur ha seguit augmentant i l’economia ha continuat retrocedint a més de fer-se palesa una constant voluntat de buscar l’enfrontament amb Catalunya i amb tot el que representa. És evident que no és des de la prepotència i la deslleialtat institucional, com s’aconsegueixen sumar esforços. En el seu primer any, el govern del PP encara no ho ha entès.