20 d'Abril de 2009

Acabem d’assistir a tot un seguit de reunions i actes –fotos incloses- de l’actualització del pacte tripartit, que permet que tres forces polítiques continuïn al poder a la Generalitat de Catalunya. Res a dir sobre la seva legitimitat. La majoria suficient dels vots que els diputats i diputades de les forces polítiques del tripartit aporten a la cambra catalana així ho fa possible. Però sí que em sembla una mica estrany que tots vulguin fer imatges i declaracions d’unitat, i a l’hora de la veritat res de res.

Aquest nou pacte per seguir ocupant el poder no aporta res nou del que fins ara s’ha dit o fet (en aquest últim cas, ben poc). No hi ha, doncs, cap novetat al respecte. Sí que hi ha escenografia. Amb tanta unitat, però, s’han deixat un petit aspecte gens insignificant, al meu entendre, i de gran transcendència, que diu molt (en aquest cas, molt poc) de la unitat i fortalesa del tripartit.

Em refereixo al fet que Ciutadans pel Canvi, associació civicopolítica de suport a Pasqual Maragall -i integrada dins el grup parlamentari del PSC (PSOE)-CpC, que mai ha votat ni s’ha diferenciat d’ells en res- ha plantejat una iniciativa per recollir signatures per presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la llei electoral catalana.

Veiem com, des d’aquest govern tant unit i fort (conseller Ausas dixit), s’insta a Ciutadans pel Canvi (dins del PSC), a treballar i formalitzar aquesta iniciativa en el marc d’una ponència parlamentària, i no mitjançant una ILP.

Doncs vaja! Estaran molt units, però cadascú va per lliure en relació a la futura llei electoral catalana, com en tants altres temes,. Potser no estan tant units i forts com diuen i sembla.

En fi, que Sant Jordi ens ajudi a tots el proper dia 23 d’abril.