18 de Novembre de 2008

No és debades la dita que de bones intencions l’infern en va ple i que tenir un propòsit no és fer feina, com deia Joan Salvat-Papasseit. No, malauradament les bones paraules només serveixen pel moment en que es diuen i s’arxiven en el vent, sinó van acompanyades de fets, de concrecions, del tocar de peus a terra el dia a dia. Serveix el que dic per il·lustrar l’acció de govern davant la crisi financera i econòmica en la que estem immersos.

Certament són necessàries les mesures macroeconòmiques que garanteixin la pervivència del sistema econòmic, però molt necessàries són també les destinades a ajudar les petites i mitjanes empreses, veritable cor del nostre teixit econòmic. I també cal incrementar els ajuts que reben les famílies més necessitades, els aturats que han incrementat les llistes del Servei d’Ocupació Català pràcticament d’un dia per altre i establir una línia d’ajut a la formació que faci que els nostres desocupats puguin aprofitar el mal tràngol de l’atur per millorar la seva formació i facilitar la seva reincorporació al mercat laboral.

No hi ha prou amb bones paraules, amb promeses que queden en el aire i de les quals ningú es fa responsable tan bon punt han estat emeses. Per això, és necessari que el Govern actuï amb celeritat per pal·liar que s’erosioni més el teixit social.

Des de CiU ja hem denunciat la manca de decisió de l’executiu. No és pot demorar més l’aplicació de mesures concretes per evitar la temuda recessió en la que entrarem en el proper trimestre si la situació no és capgira. Cal retornar la confiança als consumidors, començant primerament per resoldre la falta de liquiditat de l’economia productiva, a més d’impulsar una política contundent per generar ocupació.

Però, mentre nosaltres estem reclamant acció, el govern continua perplex, paralitzat per la situació i sense agafar el bou per les banyes. És urgent posar en marxa aquestes micromesures per esmorteir els estralls de la crisi a peu de carrer. És en aquests moments quant és veu la veritable fortalesa o feblesa dels governants. És ara quan s’ha de demostrar la vàlua de cadascú. Per això insistim en les nostres propostes que no tenen voluntat partidista, sinó finalitat social. Un país enfonsat en la grisor i la desesperança no és bo per a ningú. Estar en l’oposició no vol dir que desitgem el fracàs del govern. Quan del benestar social es tracta som els primer interessats en que les coses vagin bé, amb independència de qui sigui la iniciativa, nostra o no. El que ens indigna és l’actual inactivitat i la manca de capacitat per prendre, una mala noticia que se suma a les males notícies que ens inunden dia si, dia també.