30 de Març de 2009

Ara que l’economia –la catalana, l’espanyola i la mundial-, fa estralls a tort i a dret, crec que és un bon moment per mirar dins nostre, i a casa nostra, i observar què estem fent al respecte.

Pel que fa a la política econòmica, veiem que el govern del nostre país no s’ha posat les piles que calen per ajudar el sector productiu de Catalunya a reduir al mínim possible l’impacte de la crisi. Exigim que cal actuar amb urgència i eficàcia. Ja fa temps que des de la nostra posició de control al govern, denunciem la incapacitat i la inacció del tripartit. Abans els socialistes van negar l’existència de la crisi, i ara no apliquen les mesures necessàries per minimitzar el seu impacte.

Tenim, doncs, un país en crisi, i uns emprenedors i empreses que demanden que el seu govern els defensi i que els ajudi, que aporti mesures, que es posi en acció per minimitzar la crisi. Tenim un problema: Catalunya està patint la crisi, com altres països del nostre entorn. Però pot passar que aquests altres països estiguin fent la feina –mentre el nostre no la fa. I també ens podem trobar que un cop surtin de la situació actual, ho hauran fet més ràpid i amb menys dèficits estructurals que nosaltres. És un risc que correm.

I a més tenim un govern que també està en crisi. Cada dia som coneixedors de diferents episodis, més propis del govern Maragall -potser ja oblidat, i que tant mal va fer al nostre país. Algú del propi govern el va qualificar de “Dragon Khan”. Un exemple el tenim en la crisi del Departament d’Interior. És  obvi que aquest govern porta els mateixos gens i comparteix l’adn del primer tripartit. Nogensmenys són els mateixos.

Veiem, per tant, que tenim un govern en crisi, que s’afegeix a la crisi del país i que ens dóna una operació negativa, on tot és una resta. Menys més menys, és igual a més menys, és a dir, quan sumes dos factors en negatiu, el resultat encara és més negatiu.