24 de Juliol de 2012

Setmana decisiva del Pacte Fiscal

Aquesta setmana ha de ser decisiva per al Pacte Fiscal. Per això demanem al PSC un últim esforç per apropar posicions que ens permetin presentar des de Catalunya una proposta amb el màxim consens possible. Aquest consens en cap cas pot ser fruit d’aigualir les expectatives que la societat catalana ha posat en aquest instrument perquè Catalunya tingui el finançament que ens permeti mantenir el nostre model de benestar.

Hi ha marge per a l’acord i també voluntat per les dues partits. Encara estem a temps d’aconseguir el màxim d’unitat que permeti al govern de la Generalitat defensar a Madrid la proposta sabent que, de la mateixa manera que hi ha una gran majoria social que vol el pacte fiscal, també hi pot haver una gran majoria política que li doni suport.

El que no s’hi val és voler confondre les coses. Des de Catalunya demanem el Pacte Fiscal que, contra el que alguns volen fer creure, no és igual que el concert econòmic del País Basc. Hi ha una diferència fonamental: la proposta catalana té en compte i especifica que hi ha d’haver una quota de solidaritat amb la resta de l’Estat (una característica que no es dóna en el concert econòmic basc). Òbviament, aquesta solidaritat no pot significar que s’ofegui Catalunya i ha de permetre el creixement de l’economia catalana, però som conscients que hem de contribuir amb la resta de l’Estat per poder anar tots endavant.

Però també es evident que la situació a Catalunya no pot continuar com fins ara perquè l’actual model de finançament ens ha portat a l’escanyament econòmic a causa de l’abús sistemàtic que hi ha hagut en les balances fiscals. No pot ser que aquesta malnomenada solidaritat signifiqui per a Catalunya més d’un 8% del nostre PIB. No hi ha cap altre indret a Europa on aquesta diferència fiscal sigui tant abusiva. A Alemanya, per llei, no pot superar el 4%, i val a dir que els landers alemanys més rics ja es queixen, i molt, per aquesta contribució que troben excessiva. A Catalunya aquesta contribució és més del doble. És injust i insostenible.

Ara es el moment d’oblidar tacticismes de partit i de treballar pel conjunt del país. No podem ignorar que la societat ens reclama donar aquest pas i per això farem tot el que calgui per aconseguir el major consens. Per això també demanem aquest últim esforç al PSC perquè se sumin al Pacte Fiscal que Catalunya i els catalans necessiten. Les properes hores són decisives.