12 de Maig de 2009

Hi ha una equació política que mai falla amb Rodríguez Zapatero: debat del “estado de la nación” més proximitat d’una cita electoral (europees del 7 de juny) té sempre per resultat un cop d’efecte.  Una vegada més s’ha complert la premissa. En aquest cas ha estat el traspàs  de rodalies Renfe al govern de la Generalitat, que pel que s’ha explicat fins ara és una traspàs del no res. Estira un traspàs dels horaris de trens i para de comptar. No sorprèn l’actuació de Rodríguez Zapatero. Ja estem acostumats als seus incompliments. Estatut, finançament, bilateralitat... No, no sorprèn l’actitud del govern de l’Estat.

Més difícil d’explicar és la posició del govern tripartit. El president Montilla i els seus consellers s’han cansat de repetir: “nosaltres mai acceptarem un mal acord”. Doncs, perdonin, sí que han acceptat un mal acord, un pèssim acord. A les primeres de canvi, accepten rodalies, sense dir què ha canviat amb el ministre Blanco del que oferia la ministra Álvarez.

És preocupant que no ho diguin i que no ho expliquin. Una vegada més haurem de ser nosaltres, Convergència i Unió, els qui demanem una explicació del Govern davant el Parlament, ja que no ho fa de ‘motu propi’. En aquesta ocasió exigirem que també doni a conèixer els documents signats, que faci públic l’acord aconseguit i que, si pot, expliqui al país les millores obtingudes i el paper desenvolupat per la comissió de traspassos.

Dir que es tenen rodalies quant no es té ni el finançament, ni la gestió i infraestructures ferroviàries, ni partides pressupostàries explicites, és el mateix que admetre que només ens han traspassat una paraula, sense contingut, sense importància. A això és redueix el pes del PSC al govern de l’Estat i a les Corts espanyoles: a dir sí, a on havien assegurat que dirien que no, a acceptar un nou mal acord en detriment de Catalunya i en benefici del seu líder únic i real, José Luis Rodríguez Zapatero.

Malauradament, aquest només és el penúltim episodi que constata la nul·la força d’un govern català supeditat al  PSOE. Aquesta és la trista realitat.