20 de Març de 2012

Aquests dies es debat molt sobre la llei de consultes populars, una llei que s’ajusta al contingut de l’Estatut i de la Constitució i que per a CiU comporta un suport legal específic i explícit a la llei que es va aprovar al Parlament.

Ningú no ha de buscar fantasmes on no n’hi ha. L’objectiu és que sigui una llei de participació ciutadana amb el propòsit d’incrementar la qualitat democràtica dels ciutadans. Volem reforçar la participació i poder consultar en l’àmbit  dels ajuntaments o del govern de la Generalitat els aspectes que  considerin oportuns d’acord amb la seves competències.
 
Malgrat la terminologia que des d’alguns àmbits es vol imposar, aquesta no és una llei de referèndums i les consultes nos seran vinculants. En tot cas, ara per ara ni la federació de Convergència i Unió ni el Govern de la Generalitat han decidit res sobre què se sotmetrà a consulta i què no.

Per aquests motius, des de Convergència i Unió creiem que aquesta llei  només pot molestar i generar terror entre els que no són demòcrates. És sorprenent el malestar que la iniciativa impulsada pel Govern ha suscitat en alguns sectors polítics i mediàtics estatals. No s’entén pel fet que la ciutadania pugui expressar la seva posició davant una determinada qüestió. És una por encara més sorprenent ja que la llei en tramitació regula consultes populars, no referèndums, per la qual cosa el resultat no és vinculant i entra dins les competències catalanes.

Per això, davant la polèmica cal remarcar que el que és busca és un simple exercici de democràcia. Per això cal preguntar-se a qui pot molestar la democràcia. La resposta es evident: només als que no són demòcrates. Per això, abans de posar el crit al cel, tothom que s’oposi a aquesta llei hauria de preguntar-se perquè té por que un poble es pronunciï.