18 de Gener de 2011

L’obligació constitucional del PP i el PSOE és complir la llei i, per tant, la Constitució i l’Estatut, que contempla noves competències per a Catalunya. Per això sorprèn que els dos grans partits de l’Estat hagin obert un debat sobre la viabilitat de les autonomies, que oscil·la entre la recentralització i el qüestionament del model autonòmic actual, del cafè per a tothom. Una explicació a aquest debat que impulsen aquests dos partits és que veuen amb claredat que perden capacitat de prendre decisions. Cada dia és més evident que l’enfortiment de l’euro reclama polítiques econòmiques i fiscals unitàries preses per la Unió Europea. I com que el PP i el PSOE veuen que les polítiques estatals perden pes en favor de les europees, ara es dediquen a qüestionar l’estat de les autonomies.

Si hi ha autonomies és perquè Catalunya i Euskadi i també Galícia van reclamar no només llibertat i amnistia, sinó també estatut d’autonomia. El PSOE va trencar les previsions constitucionals amb el referèndum d’Andalusia i ens ha dut el cafè per a tothom. Ara, hi ha diferències que es mantenen perquè hi ha autonomies presidides pel PP i pel PSOE que no han volgut assumir competències com ensenyament, sanitat o presons. Catalunya ho ha fet.

CiU no ha obert aquest debat. Per això reclamem al PP i al PSOE que tinguin coratge per explicar què proposem. Si pretenen una recentralització –és a dir que l’Estat recuperi competències- ens trobarà en contra. El govern català, CiU –Unió i CDC- i segurament una gran part de la societat catalana no ho acceptaran. Amb rotunditat: que no toquin ni un pèl a les competències de Catalunya.

No acceptem que el president del govern, Rodríguez Zapatero, ens digui què cal fer amb els horaris comercials. És competència de la Generalitat. No acceptem tampoc que culpi les autonomies del dèficit de l’Estat.  Catalunya i el govern d’Artur Mas ja se n’ocuparan del dèficit català. Probablement, el president del govern de l’Estat s’hauria de dedicar a abordar la crisi econòmica amb les reformes estructurals que encara hi ha pendents i s’hauria d’encarregar de reduir el dèficit de l’Estat. És a dir, hauria d’ocupar-se primer de millorar la seva gestió i no amagar les seves carències amb els problemes dels altres. No hauria d’haver fet declaracions en el sentit que intervindrà les autonomies que no compleixin els requisits de reducció del dèficit

El president Zapatero hauria d’estar més atent per evitar que l’economia sigui intervinguda i hauria de prendre les decisions oportunes per generar credibilitat i confiança en els mercats. I, evidentment, ha d’arribar a acords sobre les pensions, sobre el sector financer, sobre el futur energètic... a partir del consens i del diàleg, sense prejudicis ideològics. L’energia –que cada dia paguem més cara els ciutadans i l’economia productiva- fa perdre competitivitat al país. El futur energètic passa per les renovables, pel gas, per les hidroelèctriques..., però també per les centrals nuclears. No és un debat ideològic, que no s’equivoqui.

Si el PP i el PSOE qüestionen ara el cafè per a tothom, que ho expliquin bé i que diguin què volen fer. Nosaltres mai no hem estat d’acord amb aquest model. Que diguin si volen o no les disset comunitats autònomes actuals i què plantegen. Però ho reitero: el primer que han de fer és complir la llei, la Constitució, que tant diuen que defensen, i l’Estatut –que ja ha passat pel TC-, que contempla noves competències per a Catalunya. Que no ho oblidin.