28 de Setembre de 2009

Que en deuen pensar els funcionaris?

Assistim aquests últims dies i setmanes a la segona part d’un capítol sobre els informes que encomana el Govern. Ha fet parlar molt, i molt, a tots els mitjans de comunicació, i també als ciutadans i ciutadanes d’aquest país i de l’altre.

La compareixença del conseller Castells per donar compte del resultat de l’auditoria encarregada pel propi govern per delimitar l’abast de la contractació d’informes es mereix un comentari en aquesta tribuna.

A banda de denunciar la voluntat del govern tripartit de sostreure el control previ- l’encàrrec i el pagament- de la intervenció de la Generalitat per a la contractació dels informes per un import inferior als 12.000 euros, cal analitzar profundament el que es desprèn de la intervenció del conseller.

Si afirma –com ho fa- que dels 300 informes analitzats, un 16% són inútils o els podrien haver realitzat els propis serveis de la Generalitat de Catalunya, cal concloure que la consideració del Govern sobre els seus funcionaris és el menysteniment.

Si a això, hi afegim que durant aquests últims sis anys s’ha incrementat substancialment el nombre de persones que treballen a l’Administració pública i a les seves empreses, la conclusió que sembla que es desprèn de l’afirmació del govern és molt clara: molts funcionaris i funcionàries aguanten perquè saben que un altre govern pot i sap fer-ho millor. També amb errors i desencerts, segur, però sense el menyspreu del govern actual a la funció pública, la cara visible de l’executiu, pagada per tots els ciutadans i ciutadanes.

Un d’aquests informes parla sobre la valoració d’articulistes que opinen al voltant de l’acció del Govern, un executiu d’esquerra, com s’anomena i autoanomena el de Catalunya. És un exemple més del seu habitual i constant  intervencionisme, fins i tot del  seu pensament i de seva poca consideració sobre la llibertat d’expressió.

Ja ho van fer en els primers anys del tripartit, i ara han tornat a fer-ho. Al final, sempre hi tornen a caure. Sempre parlen de llibertat, però no la practiquen i la respecten prou.