14 de Maig de 2013

Molt es parla si el govern de la Generalitat presenta els seus pressupostos o no com si la seva elaboració fos un joc de mans. El govern de la Generaltiat reclama saber de què disposem per elaborar els pressupostos i per això hem de conèixer el sostre de dèficit. Només hi posem una condició: preservar l’estat del benestar.

La voluntat del govern català és la de presentar els pressupostos i reiterem que l’única línia vermella que no traspassarem és precisament aquesta: la que suposarien uns pressupostos que no poguessin garantir i mantenir les estructures de l’estat del benestar.

No és cap petició desmesurada. Al contrari: si exigim un repartiment asimètric del dèficit és perquè es reconegui que no totes les comunitats autònomes fan i han fet el mateix esforç fiscal i pressupostari. Cal, per això, que el govern del PP reconegui positivament la flexibilització del dèficit fins a un punt que no comporti un ajust inassumible i inviable. Som conscients que hem de seguir fent ajustos, ho hem fet i ho seguirem fent per responsabilitat de govern, però també som conscients que en cap cas desballestarem l’estat del benestar.

També cal subratllar que si aconseguim arribar a un acord amb l’Estat necessitarem que hi hagi un suport parlamentari suficient per portar endavant aquests pressupostos.

El que no acceptem és l’estira i arronsa d’alguns dirigents del PP que sembla que juguin a veure qui es qui menys diners dóna a Catalunya intoxicant tot el debat parlamentari. En aquest sentit el PP català s’ha deslegitimat per defensar els interessos de tots els catalans. L’única interlocució vàlida és entre el govern de l'Estat i el de la Generalitat. Són els únics que tenen prou capacitat i possibilitats de poder arribar a acords sobre els pressupostos.

Des d’Unió Democràtica així ho ressaltem perquè sempre hem cregut en el valor del diàleg per arribar a punts de trobada que permetin seguir avançant. Serà aquest diàleg i les negacions entre governs -i no els estirabots del PP català- els que permetin la possibilitat d’un acord que faciliti la presentació d’uns pressupostos.