12 de Juliol de 2011

Oportunitat perduda per reduir ministeris

Com no podia ser d’una altre manera, la remodelació que ha fet José Luis Rodríguez Zapatero del seu govern arran de la sortida de Rubalcaba ha estat dictada pel propi Rubalcaba. És una llàstima que Zapatero, una vegada més, hagi optat per actuar en interès del partit en lloc de fer-ho en interès del país, i no hagi aprofitat el canvi obligat en el seu executiu per reduir el nombre de ministeris i per aprimar l’estructura del Govern. Hauria estat una visualització exemplar del que es demana a la resta de la societat: reduir despeses, potenciar l’austeritat, optimitzar els recursos i garantir la viabilitat del sistema, precisament prescindint del més innecessari.

Val a dir que els canvis obligats per la sortida del govern de Rubalcaba permetien acomplir amb tots aquests objectius. Era l’ocasió de fer desaparèixer el ministeri de Cultura -que no te cap sentit en l’actualitat- incorporant les poques competències que li queden a Educació, així com unificar Justícia amb Interior. El missatge que s’hagués donat a la societat era de responsabilitat, de voluntat d’estalvi i de decidir no tenir  duplicades estructures administratives quan les competències ja han estat transferides. També s’hagués visualitzat que les exigències d’austeritat i de disminució de despeses que des de el Govern central es fan als governs de les comunitats també s’apliquen al govern central. No ha estat així i de nou Zapatero trasllada a la societat el doble llenguatge que aplica en la gestió de la crisi segons sigui el seu govern, o el de les comunitats autònomes el receptor de les mesures per reduir el dèficit. El president Zapatero perd encara més credibilitat davant l’opinió pública perquè no s’aplica les mesures que exigeix als altres.

Pel que fa als nous nomenaments, cap sorpresa i poca cosa a dir. Que Blanco sigui portaveu i Camacho vagi a Interior és la constatació que Zapatero s’ha sotmès als desitjos de Rubalcaba. L’un ha estat al costat del nou candidat socialista en la seva precampanya electoral i en el llançament el passat cap de setmana de les línies bàsiques del seu projecte. Del segon, només cal dir que ha estat el numero dos de Rubalcaba al ministeri i que el seu ascens no és més que la demostració que res canviarà, -excepte els noms- en l’actuació de l’executiu de Zapatero, fins a que hi hagi eleccions. I aquestes es faran quan Rubalcaba decideixi en funció de l’evolució de l’economia. En qualsevol cas, queda clar que tampoc la convocatòria de les eleccions es decidirà pels interessos del país, sinó en funció dels interessos i expectatives del PSOE.

Tot plegat és una llàstima. Una llàstima el no reduir ministeris, no aportar polítiques noves, decidir la data de les eleccions per interessos partidistes en una legislatura ja esgotada. Com hem denunciat tantes vegades des de CiU, els socialistes (com el PP) continuen pensant exclusivament en les properes eleccions en lloc de preocupar-se per les futures generacions. Això ens perjudica a tots.