03 de Novembre de 2009

Els casos de corrupció a Catalunya omplen portades de diaris i informatius de ràdio i televisió i el desànim social és fa evident. La sospita s’escampa com una malaltia contagiosa i és difícil fugir del pessimisme general i ser equànimes. L’excepció dels mals comportaments fa molt més soroll que la normalitat de la majoria. Malgrat tot, no podem caure en el desencant. No és just el judici paral·lel que fan alguns mitjans i tampoc girar el cap davant del que passa. Cal trobar l’equilibri entre l’excés i la inacció. Per això, cal deixar treballar a la Justícia, la única que pot i ha de dictar sentència.

És evident que la política i els polítics han de donar exemple. Com a portaveu i gestora de la societat, l’acció política només es pot oferir des de la transparència i des de l’estricte control de les actuacions públiques. Quan es detecta que els controls han fallat i que hi ha pogut haver un clar abús en la gestió pública, és inevitable pensar que potser hi ha més casos. És el moment d’actuar, de revisar les possibles errades i, sobretot, de modificar el que calgui per recuperar la confiança en les institucions.

Fets com els de  Santa Coloma alimenten la desafecció i correm el perill de allunyar irreparablement la política dels ciutadans. Per evitar-ho, una de les mesures que cal prendre amb immediatesa és reformar la llei electoral perquè els ciutadans és puguin sentir millor representats i tenir una relació més directe en l’elecció dels seus polítics. No cal inventar rés. Unió Democràtica de Catalunya proposa l’obertura de les llistes electorals per tal de no fer tan tancat i endogàmic el nostre sistema. Aquesta proposta funciona amb èxit en una sistema democràtic tan consolidat  com l’alemany.

En els moments difícils, cal donar respostes I ara en vivim un que és molt complicat pels casos de presumpta corrupció en mig d’una crisi econòmica que reclama propostes noves a la política i als dirigents dels governs.

Cal reaccionar i cal fer-ho ràpid, cal retornar la salut al nostre sistema democràtic. Patim una malaltia, és cert, però tenim també la capacitat de tractar-la i de curar-la. No caiguem en la irresponsabilitat de deixar que empitjori per la manca de coratge d’actuar decididament  i d’obrir les finestres per airejar el que ha estat massa temps tancat.