e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

02 de Juny de 2008

Oblidat Alzheimer

Una de les conquestes de la nostra societat i de la qual tots n’hem d’estar orgullosos és la longevitat assolida gràcies als grans avenços sanitaris -universals al nostre país- i a la major producció alimentària que ha desterrat la fam de les nostres contrades. Tot això val de molt poc si aquest augment de la quantitat d’anys viscuts no s’acompanya d’una millora en la qualitat de vida. Aquí encara falta molt per fer i molts recursos a destinar.

A dia d’avui, les pensions són insuficients, quan no ridícules, a una edat en la que es precisen més tractaments mèdics i una major atenció social. Dintre d’aquestes malalties associades a l’edat en destaca una que, per la seva incidència i pel grau de dependència que comporta, és especialment notòria: l’Alzheimer. Cada vegada són més els afectats, cada vegada són més les famílies que pateixen les seves conseqüències. També a aquesta malaltia hauria d’arribar la llei de la Dependència. Malauradament no ho fa. Que dos de cada tres catalans gran dependents que hagin demanat les prestacions que atorga la llei, encara no hagin tingut resposta, no és de rebut.

CiU es va oposar a aquesta llei perquè envaïa competències, es solapava amb altres normes ja vigents i no era gens clara en el com, el quant, el qui i amb quant s’havia d’aplicar. Aquesta manca de rigor,  gens gratuït, fa que a dia d’avui la implantació de la llei sigui un fracàs. Qui es fa ara responsable de la frustració que suposa per a tants milers de famílies catalanes el haver tingut el silenci per resposta davant les seves situacions quotidianament dramàtiques? Qui els hi diu ara que aquella norma que van definir com a la quarta pota de l’estat social i del benestar era un cúmul de paraules benintencionades i rés més, absolutament rés més? Qui explica ara a qui es fa càrrec del pare, de la mare, dels avis... que ha de seguir amb el seu esforç, tot sol, perquè l’administració no ha previst recursos per donar el cop de mà que els hi havia promès? Qui és responsable d’haver fet volar coloms i amb ells tantes esperances que s’han reduït a una frustració desoladora. Qui aixeca el dit per reconèixer aquesta presa de pel inhumana que tan mal ha fet a tantes persones? On són els que fa poc més d’un any treien pit i es penjaven medalles i avui callen o desvien les culpes a altres administracions, a la crisi o a un retard sense importància?

La frase Dura lex, sed lex (la llei és dura, però és la llei), pot servir quant s’aplica la norma i implícitament admet que pot ser canviada. Però quan la llei s’ha fet tot i saber que no podrà ser aplicada és senzillament una estafa. No hi a dret i ara, per no haver, no hi ha ni responsables. Caldrà refer-ho tot i, si volen que surti bé, millor que comptin amb nosaltres.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1368
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR